Diuen que la prostitució és l’ofici més antic del món. Molt probable que sigui cert si més no en aquells indrets on el domini del mascle és indiscutible.Aquesta realitat em fa pensar que també deu ser veritat que la dona és la persona més maltractada del món.
Si exercir la prostitució és un ofici, hem de denunciar que, com a qualsevol altre, les diferències salarials són importants d’acord amb la prestesa i delicadesa que dedica al seu treball, treball molt relacionat amb l’aspecte físic encara que no exclusivament. En aquest sentit s’ha de reconèixer, també, que com qualsevol dona treballadora pot estar sotmesa a l’esclavitud i abús de tota mena i com sempre el maltractament recau en les més febles. I això al llarg de la història.
Abans que la dona fos una treballadora (assalariada) en el món rural, la prostituta ja feia el carrer o rondava pels salons de les monarquies i la seva cort d’arreu sense cap tipus de respecte i consideració. Talment com un paper d’usar i llençar.
Abans que la dona fos una treballadora de la indústria, la prostituta ja escalfava els llits d’amos i senyors per quatre rals de paga i aguantant les conseqüències que es presentessin com fills no desitjats ni reconeguts o malalties de transmissió sexual de tota mena. Higiene poca, submissió total.
En arribar el segle XXI, les dones de qualsevol ofici han lluitat per superar deficients condicions de vida, per denunciar i desfer-se de molts dels abusos que patien dels homes amb els qual hi tenien una certa convivència ja que moltes vegades, la dona treballava assetjada pel seu encarregat o per algun company de feina. No era (és) una prostituta però patia totes les característiques de l’ofici de forma “desinteressada”. Entretant, la prostituta de luxe o de carrer seguia fent la seva feina sense que gairebé ningú reivindiqués els seus drets socials, els seus drets en matèria de salut ni penses en la seva vellesa. Qui dia passa any empeny i les prostitutes no poden celebrar el Dia Internacional de la Dona Treballadora encara que el seu ofici sigui el mes antic del món.
Les treballadores del ram del sexe, algunes han trobat un mascle que diu que les protegeix i a la vegada les explota –és a dir, són doblement explotades –, altres sotmeses a màfies que els prometen lliurar-les de la pobresa i, quan són aquí, veuen que la realitat és tota una altra cosa, segueixen explotades i endeutades i que han perdut las llibertat que tenien dintre la misèria; altres, enlluernades per una felicitat aparent, obliden per complet que la joventut i el bon veure s’acaben i el seu demà no serà millor més aviat tot el contrari. El 8 de març ningú es recorda que les prostitutes exerceixen l’ofici més antic del món.
Hem pensat mai que les prostitutes també tenen una doble jornada laboral? Que les prostitutes també tenen sentiments? Que les prostitutes també viuen emocions, que poden passar gana i fred, que no cobren quan estan malaltes i no tenen dret a atur? Els avenços de la dona treballadora al món, per minsos que siguin, no han arribat a les prostitutes.
Que la prostitució s’hagi convertit en l’ofici més antic del món arrenca d’un fet més cultural i de domini que genètic. Els homes han trobat plaer en el cos de les dones i s’oblida de la persona que pensa, estima, pateix o somnia. La dona és per ell només una joguina per passar l’estona.
En aquest món global que tendeix a igualitari sembla que no es fa res (o ben poca cosa) per acabar amb la prostitució ja sigui de luxe o de baixa estofa, hi ha qui diu que no s’hi pot fer res o ben poca cosa per acabar amb l’explotació de la dona treballadora o mestressa de casa, pobra o acomodada, sembla que tenir una dona per jugar una estona i sí pot ser que costi baratet, és un dret del homes que ningú els discuteix.
Estaria bé que al menys un dia l’any consideréssim la prostituta una treballadora més que reivindica millorar la seva qualitat de vida millorant el seu estatuts social canviant de feina.
“Estaria bé que al menys un dia l’any consideréssim la prostituta una treballadora més que reivindica millorar la seva qualitat de vida”
