– Mireia Prat –
El pagament de les pensions és una de les principals preocupacions dels ciutadans, no només dels que les cobren. A l’anomenada guardiola de les pensions hi queden només uns vuit mil milions d’euros i Espanya té cada vegada una població més envellida. Mercè Perea és advocada i estudia el sistema de pensions des del Pacte de Toledo, on n’és la portaveu socialista.
Quina és la situació actual de les pensions?
Estem amb una pseudocongelació de les pensions, on sabem que els pensionistes en 20 anys tindran una pèrdua del poder adquisitiu del 30-40% i això els aboca a una situació de pobresa. El sistema públic de pensions deixa de tenir sentit si els futurs pensionistes s’han de trobar amb pensions tan paupèrrimes. Per altra banda, tenim una situació de dèficit que mai havíem tingut, de 18.800.000 euros al tancament de l’exercici de 2017, tot i la reforma del 2013 del Partit Popular per garantir la sostenibilitat del sistema. Aquesta reforma laboral ha malmès les cotitzacions i els ingressos de la seguretat social.
Per què no s’actualitzen les pensions d’acord amb l’IPC?
La reforma del 2013 desvincula la regularització de les pensions de l’IPC i crea un índex artificial on depèn de la voluntat del govern incrementar-les en un 0,25%.
Avui hi ha prou diners per pagar les pensions dels jubilats actuals?
Si algú li pregunta a qualsevol govern si deixarà de pagar les pensions, ningú deixarà de fer-ho. Avui hi ha un desequilibri entre les cotitzacions que entren i les pensions que s’han de pagar. Ja al 2011 es va preveure i per això es va decidir dotar el fons de reserva de forma important, que s’ha reduït molt com a conseqüència de no haver adoptat cap mesura per corregir aquest dèficit.
Si aquest sistema de pensions no és sostenible, cal millorar els salaris o assumir que calen aportacions extraordinàries en els pressupostos?
La proposta dels socialistes és que el mercat laboral ha de tornar a recuperar el nivell de salaris que tenia al 200708 i que hem de reformular el sistema econòmic de la seguretat social amb mesures de racionalització del sistema o polítiques d’ocupació. Més enllà d’això, creiem que els pressupostos generals de l’Estat han de tenir major aportació al sistema. Hi ha dos impostos que podrien ajudar a eixugar aquest dèficit: el de transaccions financeres i l’impost als bancs, com tenen a França i Gran Bretanya. En aquest país es va decidir apostar pel sistema econòmic financer aportant 77 milions d’euros per rescatar els bancs i les caixes. Per què no ho fem amb el sistema públic de pensions? És una opció política. Creiem que ha de merèixer aquesta priorització.
Aquest és un problema dels jubilats d’avui, o també dels pensionistes de demà?
Si els experts ens diuen que en 20 anys hi ha una pèrdua del poder adquisitiu del 30 o el 40%, la pregunta és: creiem que algú pensarà que és viable o creurà en el sistema públic de pensions si cobrarà un 30% menys en 20 anys? Deixarà de tenir sentit el sistema públic de pensions, perquè no donarà una expectativa per creure en ell en el futur.
Per tant, els joves d’avui es poden oblidar que cobraran la pensió?
Aquest és el primer cavall de batalla: conscienciar els joves que per ells és imprescindible que hi hagi un sistema públic de pensions. Pensar que el dia de demà la teva pensió serà paupèrrima porta a deixar de creure en aquest sistema. I el sistema públic de pensions és el que ens ha permès tenir l’Estat del benestar que tenim. Jo entenc que els joves ho vegin com a molt llunyà, o que no li vegin un resultat immediat, però ens ha permès que la gent que s’ha quedat sense cap renda, deixin de tenir cap mena d’oportunitat. El mercat laboral, un model econòmic productiu i el sistema de pr tecció social van íntimament lligats, és un triangle equilàter on cadascú aporta per tenir una societat cohesionada.
Però aquí s’hi suma un problema demogràfic, amb una piràmide poblacional invertida amb més gent gran i menys població activa.
Sí, però hi ha estudis que diuen que el consum privat té un pes sobre el PIB del 60%, molt important. Si es perd aquest consum, perquè hi ha una pèrdua del poder adquisitiu, podem tenir efectes econòmics molt greus, fins al punt que pot suposar una pèrdua de llocs de treball de 750.000 llocs al 2035. Avui som 9 milions i mig de pensionistes, el 2035 en serem 15 milions. És veritat que tens una piràmide invertida però també has de pensar en quins factors et permeten mantenir l’economia productiva, que generi una millora, amb la revolució tecnològica. Has d’invertir en formació de capital per generar més productivitat i més ingressos. És perfectament sostenible fer una aposta en aquesta vessant. Si tu tens un mercat laboral sa, tindràs recepció d’immigració, gent que vingui a treballar i generi ingressos. Hem de buscar fórmules perquè l’economia sigui productiva i això generi aquesta cohesió social
