“En contra del que habitualment pot pensar-se, el període que compren l’abans, el durant i el després de l’última menstruació no és la menopausa, sinó el climateri”, assevera a tall d’obertura la investigadora sabadellenca Clara Selva, que afegeix que “la menopausa es defineix com el moment quan s’interromp l’ovulació”. No saber ni identificar els termes correctes és un dels molts símptomes de la desinformació al voltant d’aquesta etapa en la vida de la dona, lamenta. Selva, professora en els Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), és autora de l’estudi El tabú de la menopausa: una discriminació invisibilitzada, guanyador de la Beca d’Estudis Feministes Nativitat Yarza que atorga la Fundació Irla. A l’exercici, la sabadellenca reflexiona sobre la necessitat de trencar els estigmes per afavorir la dignitat, el paper de llasts com el masclisme o la necessitat d’abordar l’etapa de forma col·lectiva.
Hi ha una estigmatització gegant quan una dona arriba al climateri.
Sí, per a veure-ho amb claredat, només cal comparar aquesta etapa vital amb qualsevol altre. Si bé tothom és conscient del canvi hormonal de les adolescents, a excepció d’elles mateixes, ningú és conscient d’aquests canvis quan l’etapa a travessar és el climateri. Ningú excepte la pròpia persona que, a més, sovint els silencia per mirar de sortejar tot un seguit de discriminacions i prejudicis vinculats a la decadència. Per tant, ens trobem que a ple segle XXI l’inconscient col·lectiu continua assimilant la menopausa a una malaltia de la vellesa que necessita “cura”, i transitar-la, en conseqüència, esdevé motiu de vergonya, silenci i tabú. És a dir, les nostres percepcions socials respecte a aquesta etapa estan lligades a assumpcions preestablertes respecte a la feminitat, l’envelliment o les concepcions mèdiques en general. Com succeeix amb el gènere, es tracta de construccions sociohistòriques que reflecteixen i reforcen determinats valors i assumpcions culturals. Sembla lògic que davant d’aquesta càrrega sociocultural, a la que se suma la manca de conscienciació pública i la mala comunicació que se’n fa, s’opti per no parlar obertament d’aquest tema i se’n protegeixi la seva privadesa. Tanmateix, el silenci social no fa sinó que incrementar la desinformació, el desconeixement i el tabú, perpetuant encara més l’espiral de secretisme i, en conseqüència, potenciant la inseguretat, les pors i les frustracions vers aquest moment vital. El resultat sol ser la interiorització de la vergonya, el patiment i la soledat.
En part, una de les llavors d’aquesta estigmatització rau en el fet que la societat ha fet creure a la dona que únicament té una funció reproductiva en aquest món?
Efectivament, aquesta visió reduccionista sumada als estereotips negatius que versen sobre les dones en etapa no reproductiva és un dels pilars de la discriminació vers aquesta etapa vital. Si analitzem la nostra societat, occidental, veurem que es dona molt valor a la bellesa, a la joventut i a la maternitat. Més en concret, el cicle menstrual es considera una font de vida que inicia l’edat reproductiva i que simbolitza la utilitat i la productivitat. Això explica que el perllongament de la joventut, inclús de forma artificial, s’hagi convertit en tota una fita a assolir a la nostra societat. Ara bé, en l’altre extrem trobem la “menopausa”, que representa la pèrdua de fertilitat, un problema de salut que, sovint, necessita controls mèdics i prevenció de patologies i que es troba estretament lligada a un conjunt d’estereotips i prejudicis; com la pèrdua de funcionalitat, la deterioració o la vellesa.
Això s’explica, en bona part, perquè històricament la dona no ha estat un fi en si mateixa, sinó un mitjà per aconseguir les finalitats dels altres; essent, les sexuals i reproductives, les centrals en les cultures patriarcals. Si bé els prejudicis, lligats a la decadència, s’utilitzen freqüentment per fer referència al col·lectiu de la tercera edat, s’acarnissen molt especialment amb elles, ja que mentre que les dones envelleixen, els homes maduren. Serà per aquest mateix motiu que a elles se les medica per fugir de la seva naturalesa i a ells, per contra, per a potenciar-la. En conseqüència, aquesta etapa sol ser viscuda com un període feixuc i negatiu, com si es tractés d’una motxilla ben carregada on, a més dels estereotips de gènere que afecten la menopausa, se sumen els relacionats amb l’edatisme. No cal dir, doncs, que com a societat encara ens queda molta feina per fer al respecte, especialment amb relació a l’educació i la conscienciació social.
Encara ara el masclisme s’acarnissa especialment amb les dones durant aquesta etapa? Malauradament, no és gaire estrany escoltar comentaris despectius o humiliants en referència a la menopausa.
En l’estigma de la menopausa, el rol del masclisme hi juga un paper fonamental. Es converteix en la discriminació per edat, basada en el gènere, per excel·lència a la nostra societat. Sense anar més lluny, avui en dia el micromasclisme “d’estar menopàusica” continua utilitzant-se com una forma d’insult, o en un context pejoratiu; així com s’empra el terme atròfia vaginal, amb totes les connotacions negatives que aquest porta associades, enfront del de disfunció erèctil. En definitiva, el llenguatge no és ingenu ni neutre, i porta incorporat en la seva estructura i ús la diferència sexual; transmetent-la de forma subtil, dotant-la de significació i, alhora, fent-la productora de sentit. I això és així des que naixem.
Per què a ple segle XXI el climateri és un aspecte poc estudiat? Cal invertir més en recerca?
Sens dubte, podem dir que el tradicional biaix de gènere en la recerca i la medicina ha afectat l’enfocament i la comprensió de tots els aspectes que es vinculen amb la salut femenina i la “menopausa”. Si bé en l’actualitat, els sistemes de salut estan intentant trencar amb el model mèdic hegemònic, que pren com a estàndard a l’home i relega a la dona a l’alteritat, encara persisteix un discurs que tendeix a concebre aquesta etapa com un procés patològic, i no com una transició que requereix informació i acompanyament. A això cal sumar certa tendència sanitària de categoritzar i protocol·litzar les etapes vitals, amb la finalitat d’homogeneïtzar els col·lectius de forma més operativa i instrumental, i que sol anar en contra de la diversitat d’experiències; i és que cal recordar que hi ha tants climateris com persones deixen de menstruar.
I, sobre això, les autoritats n’haurien de prendre les cartes d’alguna manera?
I tant, cal que de forma conjunta [societat, organitzacions i govern] treballem en la posada en marxa d’una sèrie de mesures que permetin millorar la qualitat de vida de les dones, així com eliminar la invisibilització i l’estigma d’aquest període vital. Si pensem en les autoritats i, per tant, en el govern, les principals accions que cal emprendre per acompanyar les dones amb menopausa són: educar, donar visibilitzat i crear consciència social, normalitzant el climateri i la seva conversa. També educar i encoratjar la població a parlar-ne amb els professionals de la medicina i amb grups d’iguals o d’autoajuda. A part de regular i flexibilitzar l’àmbit laboral, amb mesures que permetin preservar el dret a la salut laboral de les dones.
La investigadora sabadellenca Clara Selva amb el seu estudi, guanyador de la Beca d’Estudis Feministes Nativitat Yarza / Lluís Franco
Com s’ha d’encarar aquesta nova etapa?
Cal que tinguem present que la vivència del climateri no és única i que, mentre que hi ha dones que viuen el climateri com un desafiament, per d’altres pot ser una autèntica revolució. És a dir, la menopausa també pot venir acompanyada d’aspectes positius a celebrar. Sense anar més lluny, en l’estudi algunes dones destaquen de forma molt positiva l’alleujament dels inconvenients de la regla, la llibertat sexual, més autoacceptació i apoderament o l’oportunitat de trobar nous interessos. De fet, en cultures com la grega o la maia, les dones veuen el climateri com una nova fase de la vida, alliberades de les responsabilitats de donar a llum i en què poden tornar a posar-se al centre. De la mateixa manera, en les societats no occidentals la maduresa és considerada una etapa de serenitat, de més saviesa, on les dones són reconegudes per haver ascendit en la seva posició personal i social.
I quin paper hi juguen els homes?
Si bé l’impacte directe del climateri es produeix en la vida de la dona, i els homes no l’experimenten directament, deixa de ser només un tema individual, i pren connotacions socials, quan els que decideixen sobre les qüestions derivades de la salut, continuen sent, majoritàriament, homes. Per tant, és prioritari que ells prenguin consciència d’aquesta etapa vital i contribueixin a normalitzar-ne la conversa oberta en l’àmbit de la parella, la família, la social i la laboral. Han de desafiar estereotips i tabús, contribuint a crear una cultura més equitativa. Amb tot, el paper que han de jugar els homes és cabdal, no només per normalitzar el climateri i crear un entorn més comprensiu sinó perquè ells han de ser els principals aliats per ajudar a esfondrar la cultura del patriarcat i tot el que comporta.
A banda, a l’estudi anotes el testimoni d’algunes dones que parlen de la bellesa durant aquest cicle, com si estèticament ja no poguessin lluir, en detriment dels homes “a qui les canes els queden bé”.
La idea que les dones perden la seva bellesa durant la menopausa és un mite que reflecteix els estàndards irreals i esbiaixats de bellesa imposats per la nostra societat, els quals poden afectar negativament l’autoestima i la percepció de valor de les pròpies dones, a mesura que envelleixen. En part, això és degut al paper que juguen els mitjans de comunicació, com a font de transmissió de valors i creació, perpetuació i erradicació de discriminacions i estereotips. Per desgràcia, el tractament del climateri i la menopausa que en fan és pràcticament nul o contribueix a reforçar les connotacions de decadència i declivi associades a aquesta etapa vital. En contrapartida, potencien un ideal de bellesa estereotipat i vinculat a la feminitat, que només s’ajusta al cànon de major plenitud sexual. És a dir, de forma subliminar es transmet el missatge que una dona únicament és vàlida si és sexualment atractiva. A tall d’exemple, mentre que els homes de més de 50 anys continuen sent atractius malgrat les seves arrugues, perquè tenen èxit, vesteixen bé i ostenten cert poder, les dones necessiten ser belles i semblar joves per a ser-ho.
L’arribada al climateri eixample encara més la bretxa de gènere?
Sí, no només perpetua el temut sostre de vidre; sinó que s’acarnissa especialment amb determinats col·lectius, com les dones de classe treballadora o les que pateixen algun tipus de discapacitat. De fet, no només s’estima que aquestes presenten manifestacions simptomàtiques més freqüents i de més intensitat, sinó, també, que tots dos col·lectius veuen encara més abraonades les discriminacions per raons de menopausa. Si bé les dades mostren que la majoria de dones no deixa la feina a causa de la transició al climateri, no és gens menyspreable el percentatge de les que sí que ho fa. Tampoc, el que denota el pas cap a jornades a temps parcial, menys remunerades i que les situa en una posició de desigualtat econòmica per raó de gènere.
