Lluny de la realitat establerta per les Nacions Unides, els paràmetres no reflecteixen la situació dels països més subdesenvolupats, on l’abastiment d’aigua és una lliuta diaria que incideix en tots els aspectes de la vida d’una persona, especialment de les dones, que són les encarregades d’assortir d’aigua a tota la família, i han de recórrer molts kilòmetres diàriament fins arribar al pou.
Aquesta tasca les limita molt en temes acadèmics, professionals i, per tant, econòmics. Una i dues hores són necessàries de camí, fins i tot dos cops al dia.
L’aigua en xifres
Al món, 2000 milions de persones s’abasteixen de fonts d’aigua potable contaminades per restes fecals. Un 40% de la població mundial pateix escassetat d’aigua, i en el 2025 serà el 50%.
La situació a zones de l’Índia com Andhra Pradesh o Anantapur no és gaire esperançadora. Només el 63% de les llars de zones rurals a Andhra Pradesh disposa d’aigua corrent i només el 32% té bany propi. La situació és alarmant. 500 milions de persones a l’Índia defequen a l’aire lliure, el que suposa un del 46% del total.
Lancy Dodem, portaveu de la Fundació Vicente Ferrer, explica que «a l’Índia hi ha gent que no tenia dret ni a recollir aigua», en un acte que s’engloba en el cicle organitzat per Aigües Sabadell del cicle Aigua i Món’18.
«A l’Índia rural encara continuen les castes, dins la religió hinduista. La societat india està dividida en quatre castes: sacerdots, guerrers, comerciants i treballadors. Fora d’aquestes castes, hi ha els anomenats ‘intocables’ que es dediquen als treballs ‘bruts’ com la neteja i no tenen el dret, ni tan sols, d’estudiar o viure al poble i el seu accés a l’aigua és també molt limitat», explica el portaveu.
«Encara a certs pobles, els ‘intocables’ han de lligar una escombra al cos per netejar les petjades que van deixant», denuncia. Es tracta d’un collectiu exclòs de les castes i que han nascut per servir. El tracte que reben és inhumà, tenen prohibit fins i tot mirar a la cara a la resta de ciutadans.
Així, els intocables no tenen dret a recollir l’aigua del pou que està al poble, «ja que si toquen aquest aigua, estan contaminant-la, pel que han d’anar molt lluny i proveir-se d’amagades, tenen prohibida fins i tot l’aigua del riu».
La fundació Vicente Ferrer es va iniciar amb el projecte d’aigua. «Gràcies a la fundació hem convertit més de 45 mil hectàrees de terreny en zona habitable». Vicente Ferrer va decidir construir pous per les famílias ‘intocables’ i va començar també un projecte d’educació. En aquest sentit, el Lancy assenyala que «l’educació es l’única arma per combatre les desigualtats socials que s’han generat, per fer lliure l’individu», encoratja.
El projecte Vicente Ferrer
«Ferrer es va plantejar que a les zones desertes no hi ha aigua, per la qual cosa no hi ha vida i això significa que no hi ha Déu, per la qual cosa va decidir portar a aquestes terres a Déu a través de l’aigua», explica el portaveu.
Es tracta d’un projecte que, més enllà de la construcció de pous i subministrar aigua a qui ho necessitava, la fundació també crea habitatges pels més necessitats, així com centres per infants amb discapacitats i embassaments per poder aprofitar l’aigua de la pluja. A més, s’han construit latrines que suposen un pas més en la seguretat de les persones, especialment de les dones. Moltes d’elles són agredides i violades quan van a buscar aigua, especialment al Nord de l’Índia i, per tant, també quan defequen a l’aire lliure, situació a la que s’enfronta un 46% del total de la població a l’Índia.
El país depén econòmicament de l’aigua. El 70% de l’activitat econòmica és l’agricultura, que depén de les pluges. En el cas d’un temps de sequera, explica en Dodem, el resultat és desastrós i moltes famílies opten per emigrar a les grans ciutats per buscar fet, es considera que una filla és una despesa molt gran que mai no reporta cap benefici, pel que són millor valorades les vaques, que reporten més beneficis.
L’aigua escasseja i poc més d’una dècada l’esgotament serà real. «Sabem que al 2030 als pobles de l’Índia no hi haurà aigua, i es produiran guerres per aquest motiu».
És per això que el portaveu de la Fundació Vicente Ferrer incideix en la idea de preservar el medi ambient i cuidar de l’aigua. «Si cuidem bé l’entorn, si guardem l’aigua, l’entorn serà favorable amb nosaltres». sentencia.
«Recordo que la primera vegada que vaig venir a Europa, el primer que em van oferir per beure va ser Coca-cola, cervesa o vi», comenta en Lancy Dodem. «A l’Índia el primer que s’ofereix és aigua, sinònim de vida i de Déu» .
La importància de l’aigua sobre les comunitats va més enllà de l’economia i la societat, també es centra en allò anecdòtic. Tant és així que Dodem assegura que no s’han arribat a formalitzar matrimonis per la manca d’aigua.
«Les dones estan despertant i ara lluiten més pel seu futur. Els matrimonis solen ser per conveniència i una dona va renunciar a casar-se pel fet que al poble de l’home no hi havia un pou, fet que suposava comprometre el seu futur i el seu dia a dia per subministrar d’aigua a la família», comenta.
L’activitat que duu a terme la fundació Vicente Ferrer a dia d’avui és perfectament acceptada per tots els col·lectius del país, tot i que al començament de la seva activitat, al 1970, es va haver enfrontar a moltes dissidències amb el poder polític i les altes castes
