El segon Informe de Conjuntura de Sabadell i l’àmbit de la Conca del Ripoll i Riera de Caldes, corresponent al 4t trimestre de 2017 i publicat a principis de març de 2018, va posar xifres concretes a la situació econòmica de la nostra ciutat i la seva demarcació. Com ja s’intuïa, els indicadors apunten a una pèrdua sensible de teixit empresarial a l’àrea, especialment a Sabadell, i evidencien una preocupant atonia econòmica.
Les entitats promotores de l’estudi, entre les que es compten l’Ajuntament de Sabadell, el Banc de Sabadell i el CIESC (Consell Intersectorial d’Empresaris de Sabadell, Conca del Ripoll i Riera de Caldes) han arribat a una mateixa conclusió: cal treballar conjuntament per superar la situació. Parlem amb Núria Aymerich, secretària general de CIESC, sobre el diagnòstic que fan els empresaris de la situació, de les receptes per sortir-ne, i de la relació entre les entitats empresarials i les administracions públiques, en especial l’Ajuntament.
Dijous passat vam publicar un article d’opinió signat per CIESC titulat “Sabadell perd pistonada”, que presentava una situació molt complicada i un punt pessimista. Quin és l’origen del diagnòstic?
Fa uns mesos vam decidir treballar per crear indicadors econòmics de la nostra demarcació i també de l’àrea de Sabadell. Vam començar a treballar desde Gremi de Fabricants i vam parlar amb el Centre Metal·lúrgic, Cambra de Comerç i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Sabadell i el Banc de Sabadell, i entre tots vam elaborar unes dades objectives per conèixer la situació i estudiar les opcions per millorar-la.
Els resultats han alertat a les entitats?
Les dades que donen de Sabadell no són tan positives com voldriem, però considerem que hem de fer ús dels indicadors per millorar la situació de la que alerten i poder treballar conjuntament perquè canviin.
A Sabadell portem molts anys parlant de crisi. Com situa els indicadors de 2017 en un context històric una mica més extens?
Els resultats que han sortit no venen d’un fet en concret o d’un sol element. D’una banda, Sabadell és una ciutat clarament industrial i ens trobem amb una important crisi del tèxtil al voltant del 2005, que genera conseqüències a altres sectors. Després, ens enfrontem a la crisi econòmica general, que té un impacte fort a tots els sabadellencs. I, finalment, els canvis de govern que ha patit Sabadell, i la crisi política ha generat una inestabilitat que tampoc ha ajudat. La suma d’aquests factors és la causant dels resultats.
Com creu que influeix la inestabilitat politica en aquesta situació?
Els canvis de govern provoquen parades de l’activitat administrativa, que generen un alentiment de l’economia. La ciutat té molts grups polítics, cosa que ens enriqueix ja que la diversitat obliga al diàleg i a l’acord, però la suma d’aquests factors ha tingut un impacte a la ciutat. Un altre element que també ha incidit ha estat la poca inversió de l’Estat, que té un impacte directe a l’Administració Pública.
“Sabadell necessita ressorgir”, deien a l’article. Què hi ha de positiu, en aquest moment?
Tota crisi aporta parts positives. La crisi del sector tèxtil ha fet desenvolupar més el sector serveis. Hem de veure que els resultats són moderadament positius.
Per ressorgir ho hem de fer millor, intueixo…
Sabadell té recursos importants per treure la paraula “moderadament”. Els qui vi-vim i “fem” Sabadell, al nostre ADN tenim el treball. Som una ciutat treballadora, compromesa amb el treball, valenta i que ha sabut tirar endavant en moments molt difícils. La suma del compromís amb el treball i el coratge per tirar endavant és la veu que se sent avui a Sabadell. A CIESC, que és una part de la veu empresarial, volem ser actors actius per buscar solucions per la ciutat.
És especialment preocupant la comparació entre Sabadell i la resta de la demarcació. Quin és el paper de Sabadell en l’economia de l’àrea?
Estem en temps en què no es tracta ser més que ningú, es tracta de preservar el Vallès, tenim una gran concentració d’empreses i som un focus del sud d’Europa molt important. Hem de pensar en Sabadell però estem emmarcats en una àrea que és molt potent.
Des de Sabadell empenyem perquè el Vallès tingui infrastructures, comunicacions, inversions i tot el que faci falta perquè l’àrea sigui un motor i sigui reconeguda. Volem que la nostra àrea tingui una economia productiva amb un bon funcionament perquè això impacta directament en la vida de les persones.
Parlem de solucions, doncs. Queda clar el context i la situació, però no tant què hi podem fer. On creu que ha d’estar el focus?
Hem de treballar buscant la col·laboració amb tothom. Al CIESC som 15 associacions i no volem criticar, tots estem disposats a arremangar-nos i treballar. A Sabadell tenim altres veus, com la Cambra de Comerç i Pimec. Hem fet el Consell d’economia productiva i fem propostes constructives per millorar de la mà de tota la veu econòmica que tenim a la ciutat i l’entorn.
Què plantegen des del CIESC quant a la col·laboració amb les administracions?
Volem fer propostes i ser actors per poder treballar conjuntament amb l’Administració i altres entitats. Tenim una relació propera i cordial amb l’Ajuntament, i toca aprofundir en el diàleg, la cooperació i la coordinació. Hem de fer propostes que donin respostes als problemes concrets identificats.
Vostè té experiència en aquesta part. Què creu que funcionaria?
Jo havia estat regidora del 1995 al 1999 en l’àmbit de l’economia i estava a l’oposició. Quan havíem de prendre decisions que tenien impacte en l’economia productiva, parlàvem i ens posàvem d’acord en una taula de coordinació i participació. Hem d’aconseguir una relació basada en una confiança més profunda per treballar sense tabús.
Però per posar-se d’acord cal un objectiu comú, un mínim model de ciutat que generi consens. Quin és el model del CIESC?
Efectivament, cal que entre tots definim un model de ciutat i en aquesta ciutat un dels elements més importants és l’economia productiva, un dels motors principals pel benestar de la ciutat. Hem d’aconseguir que les empreses vulguin invertir a Sabadell. Quantes més empreses poguem atraure, més ocupació generarem, més talent atraurem. Tots aquests elements donen identitat a la ciutat. Sabadell ha de ser amable amb l’economia productiva, i l’element clau és treballar junts i estretament.
Estem aprop d’aquest objectiu? Hi ha un model de ciutat comú entre CIESC, Ajuntament i altres entitats?
Encara ens queda un pas més. Venim d’una època de canvis i ens convé comprometre’ns tots amb un objectiu comú per saber què volem. Hem de preguntar l’opinió dels agents implicats en cada matèria. Hem de veure una ciutat integrada, hem d’escoltar i comprendre, i saber què es proposa i què es fa. Falta aprofundir en el diàleg i passar a l’acció.
Com s’articulen les solucions?
La primera solució és aprofundir en la col·laboració público-privada. Aquest concepte públic-privat l’hem de fer avançar. Implica taules de cooperació i coordinació. Hem d’avançar en aquesta confiança per explicar les disfuncions, què pot fer-les millorar, quines són les solucions més fàcils per implantar. És necessari saber què necessiten les empreses.
Quins temes preocupen més als empresaris?
Alguns temes a tractar són la situació dels polígons, les llicències d’activitats i d’obres, l’agilitat administrativa. També hem de contribuir a que es coordinin els departaments.
Les llicències no són àgils per la manca de personal, i això en l’Administració és difícil de solucionar. Les empreses hem de buscar inversió, ha de fer il·lusió posar una empresa a Sabadell.
I en l’àmbit de la formació?
Cal dissenyar la formació de les empreses en una permanent col·laboració entre l’Administració Pública i les empreses. El procés ha de ser àgil i s’ha d’adequar a les necessitats de les empreses, no podem estar esperant que canviin el pla. En temes de formació, les empreses tenen molt a dir. L’estratègia territorial d’aquesta àrea donava pistes de que es podrien fer proves pilot, és un bon exemple de col·laboració
