El cas de ‘La Manada’ ha suscitat una gran polèmica i ha qüestionat, un cop més, l’encert de la Justícia penal.
La sentència de l’Audiència de Navarra per als cinc membres de “La Manada”, acusats de violar a una noia durant els San Fermines del 2016, ha provocat la indignació de gran diversitat de col·lectius, que han convocat concentracions arreu de l’Estat, també a Sabadell. El tribunal navarrès, tot i reconèixer provada l’absència de consentiment i la intimidació, va dictaminar que només es tractava d’abús sexual i no de violació, allunyant-se substancialment de la pena sol·licitada per la Fiscalia, que demanava 25 anys pels delictes d’agressió sexual continuada.
La manifestació va tenir lloc a les 19h a la Plaça Sant Roc i van assistir-hi centenars de sabadellenques.
«Ens tornem a trobar concentrades a Ajuntaments i places de tot l’Estat, per demostrar-li a la justícia espanyola, si se’n pot dir així, que no ens ajupirem davant seu» comença el manifest de Moviment Popular de Sabadell (MPS). «9 anys de presó per uns violadors, amb totes les lletres. Uns violadors que estan sent emparats per unes lleis que defensen l’agressor davant l’agredida. Unes lleis que ens diuen quan estem sent violadades: només si hi ha violència o intimidació» continuava. «La injustícia del codi penal ens ensenya que una violació pot ser amagada darrere un abús (…) Així veiem com és la nostra justícia, d’un Estat que vol que no ens aixequem, que no pensem, que siguem submises i obedients».
«Quan jo dic no, és no. Vagi borratxa o col·locada, fins i tot quan la meva veu no es pot fer sentir prou fort, si dic que no, vol dir que no (…) Nosaltres sí que et creiem, no és un abús, es una violació», conclou.
Ambient durant la concentració davant l’Ajuntament / D. S.
Violació o abús?
La paraula violació va desaparèixer del Codi Penal el 1995, explica Xavier Alberich, advocat penalista sabadellenc. «Actualment es diferencia entre agressió sexual i abús, i l’única diferència entre elles és l’existència o no de violència o intimidació». L’advocat explica que si una persona està inconscient i no hi ha violència, es considera un abús i es paga amb una pena més reduïda. Igual que passaria amb un menor. D’aquesta manera, si els acusats haguessin emprat burundanga, com comentaven al seu xat, hauria estat legalment un abús. «Considero que en aquest cas és una agressió, tot i que la llei és molt àmplia i condemnar tenint en compte totes les circumstàncies». Per intimidació s’entén el fet que una persona «vegi coartada la seva voluntat per tenir una persona que l’està obligant, tot i que no arribi a agredir». Una sentència, explica Alberich, està dividida en tres parts: els fets provats, els fonaments jurídics i la decisió judicial, que han de ser congruents entre sí. En aquest cas, «els fets provats mostren que hi ha una intimidació clara i, per tant, hi ha una falta de congruència amb la decisió del jutge». «La intimidació ja és suficient per condemnar per agressió, des d’una visió purament tècnica i objectiva», explica.
«La sentència dels nois probablement va al·legar a l’error, considerant que no era clara la no voluntat de la noia a mantenir aquest tipus de relacions, tot i que és qüestionable i sorprenent», conclou l’advocat
