Una representació internacional va escenificar ahir la dissolució d’ETA aixecant acta notarial de la seva desaparició com a organització en un acte celebrat a Cambó (França). La banda terrorista ha deixat una història amb 854 assassinats i 6.389 ferits, segons el Ministeri de l’Interior. Sis d’aquests assassinats i dos dels ferits van ser agents de la Policia Nacional que van ser víctimes d’un atemptat a Sabadell l’any 1990. Es tracta d’un fet que els sabadellencs encara no han oblidat.
Juan José Escudero Ruiz, Miguel Marcos Martínez, Ramón Díaz García, Eduardo Hidalgo Carzo, Juan Gómez Salar i Francisco Pérez Pérez van morir el 8 de desembre de 1990 quan es dirigien dins d’una furgoneta policial a l’estadi de la Creu Alta. Circulaven pel carrer Ribot i Serra. El vehicle policial va tombar pel carrer Josep Aparici, i aleshores, un cotxe bomba va esclatar. La furgoneta de la policia va quedar totalment deformada i bolcada al mig del carrer. Quan alguns veïns van intentar posar-lo dret per ajudar les víctimes es va incendiar.
Els policies Enrique Fernández González i Cruz Adeva Usero van patir greus lesions; i Manuel Rosillo González va resultar greument ferit per la metralla que va impactar al seu pit quan entrava al seu cotxe per anar a la feina.
L’ona expansiva de l’explosió i la metralla es va estendre afectant tots els edificis del voltant. Just davant de l’explosió hi havia l’edifici de l’escola pública Creu Alta, que també va patir desperfectes. El fet que fos un dia festiu va evitar unes conseqüències encara més greus. Unes 400 persones van tenir danys a casa seva o als seus vehicles.
“Record a un fet inhumà”
Més de 27 anys després de l’atemptat, l’empremta encara espot trobar al barri de la Creu Alta i a tota la ciutat. A la cantonada entre el carrer Josep Aparici i el carrer Ribot i Serra hi ha dues plaques que recorden el succés. En una d’elles, firmada pels seus companys, apareix el nom de tots els policies “assassinats el 8-12-1990”. A l’altra placa, que és de l’Associació de Veïns de la Creu, una figura d’un colom de la pau acompanya un text que diu: “Record a un fet inhumà”.
Les marques de l’explosió encara són visibles. Un sot a la calçada recorda el lloc on estava aparcat el cotxe bomba. Al bar Lozano, situat just al davant d’on va tenir lloc l’atemptat, l’ona expansiva va llançar una porta de banda a banda de l’establiment, que es va omplir de metralla. Encara queden petits forats a la barra provocats dels metalls que van volar després de l’explosió.
Antonio Lozano, actual propietari del bar, tenia 16 anys aquell fatídic dia i encara conserva un record molt lúcid de com va ser la preparació. Segons Lozano, el dijous abans de l’atemptat els dos terroristes del comando Barcelona, Juan Félix Erezuma Uriarte i van estar presents al carrer. Es feien passar per treballadors de Catalana de Gas. Fins i tot van entrar al bar i van prendre una copa de conyac i un Cacaolat. En un moment donat i sense cap explicació evident, recorda Lozano, un d’ells va donar un cop fort a la taula que va ressonar per tot el local. «Quan el meu pare els hi van demanar explicacions, els dos terroristes van esclatar a riure», ha recordat Lozano, que creu que estaven fent burla sobre el que passaria després.
Minut de silenci al Portal de Sant Roc / ARXIU
Dissabte al matí van tornar-hi. Lozano estava jugant a futbol al carrer amb altres nens. «Ens van dir que marxéssim perquè a la tarda hi hauria una fuita de gas», ha relatat. Aleshores, van manipular un cotxe, que després van empentar sense posar-lo en marxa fins a l’altra cantonada.
Els veïns encara recorden molt bé l’atemptat i l’estrèpit de l’explosió que es va sentir gairebé a tota la ciutat. «Va ser un horror, va ser terrible», ha afirmat l’Elsa Carné. Una altra veïna, la Isabel, ha explicat que «cada cop que passo per aquí me’n recordo». Un veí ha recordat «la por» que va sentir després de l’explosió i quan va veure com els vidres de les finestres es feien miques.
Patiment de les víctimes
El president de l’Associació Catalana Víctimes d’Organitzacions Terroristes (ACVOT), José Vargas, va rebre la dissolució d’ETA amb «satisfacció i alegria». Segons Vargas, si es confirma com a definitiu aquest final de l’organització terrorista «deixarà d’existir una banda d’assassins i ningú més haurà de patir».
Això sí, l’entitat que dóna suport a les víctimes vol que s’esclareixin els 300 assassinats que queden per resoldre i que acabin de lliurar totes les armes. Vargas ha destacat que els familiars de les víctimes, com els de Sabadell, «encara pateixen molt i més quan hi ha alguna notícia sobre la banda ETA»
