La Laura Marín és una de les 110 mil persones afectades a Espanya pel Crohn, una malaltia que van diagnosticar-li quan només tenia 23 anys. Exercint com a infermera de referència d’una unitat especialitzada en Malalties Inflamatòries Intestinals (EII), Crohn i Colitis Ulcerosa, la Laura va conèixer el Niko, un nen que amb 11 anys van detectar-li el Crohn. El Niko va ser la seva inspiració per escriure el llibre, una història basada en el nen però que «vivia feia anys dins seu».
‘El viatge del Crohn’, explica la història del Niko, un nen que pateix el Crohn, una història molt amarga apta per al públic infantil. Amb quina finalitat decideixes fer visible aquesta història al públic més jove?
Em van diagnosticar el Crohn fa 17 anys. Tenir una malaltia crònica, sense curació, haver-te de medicar sempre costa assimilar, i més si ets molt jove, com va ser el meu cas. En aquest moment hagués agraït tenir a algú que m’hagués acompanyat durant tot el procés que vaig haver de viure fins acceptar el diagnòstic. Així, vaig pensar que un conte seria una eina eficaç i bonica perquè els més petits entenguessin de manera senzilla què els passava i no tan sols per als joves que ho pateixen, sinó també per als fills dels pacients. Un cop escrit em vaig adonar que el conte era una eina molt útil no només per als nens, sinó també per als adults i per a persones que no tenen la malaltia. És una forma que la societat conegui les Malalties Inflamatòries Intestinals (EII).
El llibre és tota una barreja explosiva: dolç, real, dur i esperançador. D’on sorgeixen tot aquest cúmul d’emocions?
Que a un nen petit li diagnostiquin una malaltia crònica sempre és dur, i més una tan lletja i tan escatològica com el Crohn, però realment és una història plena d’esperança, motivadora i amb molts missatges positius. Les il·lustracions de l’Inés Valls m’han ajudat molt. T’endinsen en un món delicat i ple de detalls, són petites obres d’art.
Quina ha estat la teva experiència personal amb aquesta malaltia?
La meva experiència va ser molt dura al principi. Vaig debutar amb una malaltia complicada i en aquest moment no hi havia tants tractaments com ara. Vaig acabar ingressada a l’hospital durant 5 mesos i mig i vaig passar 4 vegades per quiròfan. Però va néixer de mi un ‘jo’ millorat. La malaltia t’ensenya a enfrontar-te a la vida, a valorar detalls que no tothom pot apreciar. De fet, soc qui soc gràcies al Crohn. És una característica que m’acompanya, però no em defineix. Recordo que estava molt feble i vaig demanar que em portessin a veure el mar, un cop vaig sortir de l’ingrés.
Estava molt prima i pensava que mai no em recuperaria. Allà vaig decidir que, tot i que no podia viure la vida que m’havia proposat, havia de gaudir-la d’una altra manera i va ser en el moment en què vaig canviar la meva actitud, que va millorar la meva salut. Actualment, gràcies al tractament que segueixo diàriament em trobo força bé, tot i que de moment es tracta d’una malaltia incurable i el tractament només ajuda a pal·liar els símptomes
