Ciutat

Crit d’alerta per preservar el patrimoni arqueològic de Sant Pau de Riu-Sec

L’església de Sant Pau de Riu-Sec i l’Hosteleria vista des de davant.
L’església de Sant Pau de Riu-Sec i l’Hosteleria vista des de davant / ÒSCAR ESPINOSA

L’església de Sant Pau de Riu-Sec és una desconeguda per molts sabadellencs i malgrat tot amaga un patrimoni cultural i arqueològic molt interessant. Es tracta no només de l’edifici religiós històric, sinó també d’unes restes arqueològiques romanes del segle I abans de Crist i del segle I després de Crist. També conté un assentament carolingi, restes de sepultures, i restes d’una granja templera. Els Amics de Sant Pau de Riu-Sec, que organitzen l’Aplec que se celebrarà aquest cap de se mana, fa anys que treballen per preservar i donar difusió a aquest indret. L’objectiu que s’han marcat és la d’“estimular, i vetllar per la preservació de l’església i aconseguir retornar-hi el culte, i alhora donar a conèixer i difondre la seva història i fomentar l’estudi arqueològic» diu Francina Carenas, presidenta d’Amics de Sant Pau de Riu-Sec.

L’origen d’aquesta entitat la trobem fa uns anys entre els veïns del Turó de Sant Pau (Bellaterra). Francina Carenas explica el perquè es va formar aquesta associació, «des d’aquest indret, molts dels residents ens preguntàvem per aquella església que vèiem des d’on vivíem», cosa que van descobrir poc temps després a través d’un acte organitzat per la Parròquia de la Puríssima. En aquest acte, l’arqueòleg sabadellenc Albert Roig va presentar uns plafons explicatius, i vaig quedar fascinada del lloc»

A partir d’aquí és constitueix l’associació que ara presideix i que té com a objectiu preservar l’església i també les restes trobades. Francina Carenes diu que es va sentir alleujada «quan vam saber que l’ajuntament se’n faria càrrec, però ben aviat vam veure que no en tenien cura». Carenes insisteix que la zona havia de ser un parc arqueològic, però finalment els terrenys es van destinar a parc empresarial, i en canvi, diu Carenes, «les empreses que s’hi van instal·lar, van portar els seus propis arqueòlegs que van assegurar que no hi havia res més per excavar». Una afirmació que, segons la presidenta de l’entitat, posa en dubte l’arqueòleg Albert Roig, un dels què van excavar el lloc i també els dictàments que es van fer sobre posteriors recerques arqueològiques i assegura que encara hi ha molt material per descobrir.

L’ermita romànica vista des de l’àbside

L’ermita romànica vista des de l’àbside / ÒSCAR ESPINOSA

Les intervencions arqueològiques realitzades el 2007 i 2008 van permetre excavar parcialment un extens i potent jaciment de quasi sis hectàrees amb importants troballes de l’època romana republicana, que malauradament van quedar interrompudes. A l’entorn de l’església també s’hi van localitzar restes que podrien correspondre al període de l’Orde del Temple primer, i al priorat hospitaler després de mitjans dels segles XIV I XV. Entre les restes trobades hi figura un banc semicircular, que formava part del mobiliari litúrgic i que es considera una peça única. Aquestes però no han estat les úniques intervencions arqueològiques que s’hi han fet. Anteriorment, entre els anys 1979 al 1985 es van fer diverses campanyes, bàsicament a les necròpolis del migdia. Entre els anys 1993 i 1994 es va dur a terme la restauració arquitectònica de l’edifici de l’església, i la museïtzació de part de les restes localitzades a l’interior, per part de l’Ajuntament de Sabadell.

La presidenta d’Amics de Sant Pau de Riu-Sec destaca una de les troballes, que ella considera molt especial, la talla d’una marededéu, l’original de la qual es conserva avui a l’espai museístic de La Puríssima. També explica les diverses bretolades que ha hagut de suportar l’edifici i els seus entorns, i es queixa de la lentitud de l’ajuntament a l’hora de reparar-les i es pregunta «com pot ser que donin aquesta resposta al patrimoni de la ciutat?». El passat 9 de maig l’entitat va celebrar una Taula Rodona sobre el destí d’aquest patrimoni municipal, a la que no va assistir cap representant de l’ajuntament.

Aquest diari s’ha posat en contacte amb l’Ajuntament, que han declinat fer cap declaració sobre les reivindicacions per dignificar l’espai

Publicitat
Comentaris
To Top