Amb el títol ‘Una ciutat que estimi les persones’, el regidor d’Acció Social, Gabriel Fernàndez, va exposar en una conferència dades actuals de Sabadell per trencar falsos mites sobre la ciutat. La xerrada va tenir lloc dimarts a la tarda la Fundació Bosch i Cardellach.
Una de les xifres més destacades és que el 94% dels veïns de Can Puiggener és usuari de les ajudes socials per viure. Aquesta xifra s’extreu d’un índex de vulnerabilitat territorial, que ha elaborat l’Ajuntament de Sabadell. Per calcular-ho s’ha tingut en compte el nombre de beneficiats per la Renda Mínima d’Inserció (RMI), els beneficiats del Rebost, el nombre de prestacions econòmiques i el nombre d’expedients oberts. El resultat d’aquesta anàlisi és contundent. Can Puiggener lidera clarament l’índex de vulnerabilitat de la ciutat.
Molt lluny d’aquest percentatge es troba un grup amb zones de la ciutat en què l’ús dels beneficis socials és més baix. Al Sud, el 38,84% dels veïns viuen amb ajudes socials, a la Serra d’en Camaró és el 36,03%; a la Creu de Barberà, el 34,54%; i als Merinals, el 23,42%. En un tercer esglaó es troben zones com Gràcia (22,58%), Nord (21,81%) i Sant Oleguer (18,51%). A la cua dels barris que utilitzen menys els serveis socials hi ha Can Oriac (17,68%), Can Rull (17,61%), la Concòrdia (16,36%), la Creu Alta (13,47%), i tanca aquesta estadística, el Centre (8,70%). D’acord amb aquestes xifres Fernàndez va constatar que «la vulnerabilitat en la nostra ciutat està desigualment distribuïda».
També es va fer públic un estudi realitzat amb el suport de la Diputació de Barcelona sobre l’índex de vulnerabilitat per ciutats. Segons aquests paràmetres, Sabadell està en una situació d’alta vulnerabilitat. En comparació amb resta de municipis del Vallès avaluats amb aquest indicador, Sabadell està situat a la cua. Matadepera i Sant Cugat del Vallès encapçalen aquest llistat com a menys vulnerables.
Però sorprèn que altres ciutats més petites com Palau-solità i Plegamans, Cerdanyola del Vallès i Santa Perpètua de Mogoda tenen millors indicadors que Sabadell pel que fa a la vulnerabilitat dels ciutadans.
Atreure empreses
Per canviar aquesta tendència, Fernàndez proposa atreure empreses tecnològiques i innovadores perquè s’instal·lin en barris com per exemple Can Puiggener. Es tracta de repetir experiències com la de Barcelona, en què les empreses de base tecnològica han canviat zones de la ciutat. «Seria un somni», va admetre Fernàndez, que va aclarir que estava parlant a títol personal i no en nom de l’equip de govern.
La manera d’atreure aquest tipus d’empreses als barris de Sabadell seria donant facilitats com terrenys i incentius fiscals. «Cal impactar en aquests barris i tenim eines per fer-ho», va remarcar Fernàndez mostrant un cop més la seva opinió personal.
De fet, un exemple de dinamització d’una zona gràcies a un equipament és la biblioteca del Nord. La Plana de Pintor ha canviat la convivència en el moment que es va posar en marxa el programa +30. Aleshores, en aquest barri va començar a haver-hi gent diferent de l’habitual. També va ajudar l’estació del tren, amb els comerços del voltant. «Es tracta d’incorporar nous actors en aquests llocs perquè canvien la dinàmica», va assenyalar Fernàndez que va afegir que calen moltes complicitats.
La venda de cotxes
En l’anàlisi econòmica es va constatar durant la conferència que Sabadell ha passat de ser una ciutat industrial a una ciutat de serveis. Aquest sector representa el 73% de l’economia municipal. La indústria només suposa el 17% i la construcció, el 10%. Però, aprofundint una mica més en les dades de facturació sorprèn que en primer lloc es troba la venda de vehicles, seguit del consum i de l’activitat immobiliària. D’aquesta manera, el principal ingrés que té Sabadell actualment és el comerç de vehicles.
Dades territorials sobre la vulnerabilitat a la ciutat / LLUÍS FRANCO
Un altre mite que va caure amb les dades que va presentar a la conferència va ser la presència de la població estrangera a la ciutat. Actualment, els nouvinguts representen només un 10,6% de la població, un percentatge per sota de la mitjana catalana. Principalment, són africans i llatinoamericans. Aquesta dada trenca amb la creença falsa que els estrangers estan molt més presents a la ciutat. En aquest sentit, només un 17% de les beques menjador que es proporcionen a les rendes més baixes són destinades a immigrants. Tanmateix, la distribució territorial dels nouvinguts és molt desigual i desproporcionada.
D’altra banda, Sabadell destaca per l’alta densitat de població. Hi viuen 5.555 habitants per metre quadrats.
Persones i Comunitat
La xerrada es va organitzar amb motiu de la creació d’una nova secció de la Fundació Bosch i Cardellach anomenada ‘Persones i Comunitat’. Des de l’inici de curs, l’entitat treballa en el desenvolupament d’aquesta nova secció que es va presentar a l’abril. El seu coordinador, Joan Saborido, va recordar que la ciutat ha canviat molt durant els últims anys. L’any 1973, el 7% de l’activitat econòmica estava destinat al sector dels serveis. L’any 2007, aquest percentatge ja era del 75%. «Abans d’entrar en temes particulars volem saber com estem», va dir Saborido. La segona sessió, que se celebrarà al juny, anirà a càrrec de l’ex-Síndic de Greuges, Josep Escartín
