El regidor d’Acció Social, Gabriel Fernàndez, va ser el protagonista de la primera sessió del cicle ‘Persones i Comunitat’, organitzat per la Fundació Bosch i Cardellach. En aquesta conferència va exposar l’estat actual de Sabadell amb l’objectiu de trencar mites. Per això, va parlar de la vulnerabilitat social. Ara, Fernàndez corregeix les dades publicades de forma errònia en aquest diari.
Què és l’índex de vulnerabilitat social?
L’índex de vulnerabilitat que treballem amb la Diputació de Barcelona és un mètode de treball que es basa en sis indicadors: taxa d’atur, base imposable mitjana d’IRPF, dificultat d’accés a l’habitatge, percentatge de població nascuda fora de la Unió Europea, percentatge de població major de 75 anys que viu sola i taxes d’escolarització als 17 anys. Amb aquests indicadors es construeix una escala que té quatre nivells. Més a prop de 110 és molt baixa vulnerabilitat i en els més a prop de 90 punts la vulnerabilitat és alta.
Quina és la situació de Sabadell en aquesta escala?
En aquests moments ens trobem en alta vulnerabilitat. Dins de les ciutats de la nostra lliga que tenen més de 100.000 habitants ens trobem per sobre la mitjana. Mataró, l’Hospitalet, Badalona, Santa Coloma tenen uns índexs de vulnerabilitat superiors als nostres, i en canvi. Terrassa té un índex inferior. Estan una mica millor. Quan ens comparem amb les ciutats de la nostra comarca, la notícia no és bona. Palau-solità, Cerdanyola, Santa Perpètua, o Barberà del Vallès es troben amb indicadors millors que els nostres.
Potser és perquè són municipis més petits.
Pot ser. Segons la meva reflexió, sense tenir-ne evidència, el fet de ser més petit potser ajuda a la lluita contra la vulnerabilitat social.
Pel que fa als barris de Sabadell, com està la vulnerabilitat social?
En el departament d’Acció Social hem construït una forma de mesurar la vulnerabilitat amb l’univers de persones que atenem en els diferents centres d’atenció primària que tenim distribuïts en el territori.
És com un rànquing de punts en funció de quatre factors de càlcul: beneficiaris de la renda garantida de ciutadania, del rebost solidari, el nombre de prestacions econòmiques atorgades i el nombre d’expedients oberts. Quan construïm aquest rànquing tenim cinc grups.
Quina és la conclusió?
A l’univers de persones ateses, al barri de Can Puiggener és on tenim la vulnerabilitat més gran de la ciutat. Es dispara. A Can Puiggener vam atendre l’any passat 1.175 persones. És un barri que té 6.392 habitants. Per tant, estem atenent un 18% de la població. És percentatge molt alt.
En comparació amb la resta de la ciutat?
Ho comparem amb les 16.380 persones que vam atendre a tota la ciutat el 2017 Vam fer un total de 54.464 atencions, una mitjana de 3 atencions l’any per persona. Aquesta xifra és un 8% d’atenció del total de la ciutat. Però a Can Puiggener estem per sobre d’aquesta mitjana, atenem el 18% de la població.
Però hi ha molta diferència entre Can Puiggener i la resta en aquest índex de vulnerabilitat. Per què?
Aquests quatre factors es donen tots alhora en un nombre molt important dels usuaris que van als serveis socials de Can Puiggener. És a dir, tenim molta gent concentrada amb renda mínima garantida, amb rebost solidari i amb nombre de prestacions perquè hi ha molta necessitat.
I els altres barris no tenen aquest volum?
No. Per exemple, el Centre està amb un 8,7 de rànquing. Però s’hi concentren altres tipus de situacions com els casos de dependència, malaltia mental i pèrdua de l’habitatge que no estan en aquest indicador de vulnerabilitat. I aquests casos són molt complexes. Quan parlem de pobresa econòmica, hi ha uns mecanismes per fer-hi front. Però quan tenim altres casos de solitud, dependència i habitatge, requereix un altre tipus de recursos diferents d’allò que mesura la vulnerabilitat.
Què es pot fer per millorar la situació a Can Puiggener?
És un còctel. Hi ha moltes situacions que no només estan en mans de l’administració local. Tenim una concentració d’immigració superior a la mitjana. La Llei d’Estrangeria no ajuda a la bona inclusió dels veïns que tenim. Pateixen la fragilitat de dependre del seu permís laboral per estar treballant. Tenim una tendència a la cronificació.
Com es poden canviar aquests problemes crònics del barri?
O es fa una aposta molt potent per transformar la geografia i l’espai públic d’aquests llocs, o l’únic que es pot fer són mesures pal·liatives. Cal obrir una línia d’oportunitats i d’orgull de pertànyer al barri.
Va proposar l’atracció d’empreses tecnològiques com una solució.
Sí, però no cal que siguin tecnològiques. Per transformar Can Puiggener pot servir qualsevol element que generi orgull, treball i dignificació. Per això hem de donar facilitats a qui es vulgui convidar
