– Albert Solé –
Com t’arriba la història de Cipriano Martos?
Des que vaig sortir de la universitat el 2002 vaig començar a furgar en la història del PCE (ml) (Partit Comunista d’Espanya Marxista Leninista), i vaig començar a endinsar-m’hi. Ja el 2002 començo a sentir el mite de Cipriano Martos, però no va ser fins molts anys més tard, el 2014, que dos activistes per la memòria històrica venen i em diuen que saben del meu interès pel PCE (ml) i que preparen una querella pel cas Cipriano Martos, que s’adjuntarà a la macroquerella pels crims del franquisme que s’ha presentat a la justícia argentina.
Què et va enganxar de la història? El misteri de la seva mort, o el seu pas de camperol a activista antifeixista?
El nucli central de la recerca i el que justifica el llibre és tot el drama que es va viure a Reus amb el desenllaç tràgic de la seva vida. Però quan començo a investigar em vaig fent preguntes que m’obliguen a anar tirant enrere en la història de Cipriano Martos. Com per què va venir a Sabadell, com es polititza, perquè tria una organització tan bel·ligerant com el PCE (ml)…
Si el gran públic no coneix el cas de Cipriano és perquè en el tardofranquisme va h ver-hi molts ciprianos o perquè va ser un cas especial que el règim va voler tapar?
El règim hauria volgut tapar molts altres casos, però amb aquest ho va aconseguir per diferents raons. Quan es produeix la detenció i la ingesta d’àcid sulfúric, Cipriano va ser hospitalitzat. La Guàrdia Civil es va adonar que s’havia passat de la ratlla i va voler tapar el cas ja abans que morís. Sabien que si sortia a la llum pública hi hauria protestes de condemna del franquisme tant a nivell nacional com internacional, i dediquen molts esforços a silenciar el cas. Fins i tot no avisen a la família, ni quan el detenen ni quan l’ingressen a l’hospital. Només els avisen dos dies després de la mort, i no els van permetre veure el cos ni estar presents a l’enterrament. A això se li sumen els pocs recursos de la família per fer-se escoltar i els pocs altaveus del PCE (ml).
Perquè Martos ve a Sabadell i no a una altra ciutat catalana?
Com tants immigrants del sud que van venir aquells anys a les rodalies de Barcelona, Cipriano fugia de la pobresa i arriba a Sabadell perquè tenia una cosina -Dolores- que vivia al barri de Ca n’Oriac.
Has acabat d’entendre com es converteix en membre d’una cèl·lula antifranquista?
Un dels dubtes que tenia és perquè ell s’acaba polititzant i cap dels seus germans ho fa. Ho fa perquè queda enlluernat amb el que passa al centre cívic del seu barri. Cipriano era quasi analfabet i es converteix en un assidu de les activitats d’aquests centres cívics com el cinefòrum, xerrades, excursions, concerts… per ell tot allò és nou i enlluernador. És en aquest caldo de cultiu on gent ja polititzada veu en ell una persona amb qui poden confiar i el tempten per unir-se a la lluita antifranquista.
Assegures en el llibre que Cipriano va ser torturat. Però pots afirmar igual que va ser assassinat?
Aquesta és la gran pregunta. Va ser torturat, maltractat, amenaçat de mort i ultratjat en aquelles 50 hores de detenció a Reus. Va ser un infern, això ho podem afirmar amb rotunditat. Ara, si el van forçar a beure’s l’àcid, en aquell context de tortures podem suposar que va ser així, però no tenim ni càmeres ni testimonis presencials que ho puguin confirmar.
Es pot reparar el mal d’alguna manera?
Jo crec que ja és molt que, venint d’un cas silenciat, avui gràcies a la querella el nom del Cipriano Martos comenci a sortir de l’anonimat i es c menci a conèixer la seva història. Fins on arribarà la querella? Ja és molt que segueixi viva la instrucció després de ser admesa a tràmit el 2014.
És trist que s’hagi d’anar a l’Argentina per presentar una querella així, no?
És obvi que en aquest país tenim un greu problema amb la memòria històrica
