En Christian treu un telèfon mòbil de la butxaca que gairebé no pot subjectar amb una mà. Acompanyat d’un amic, busquen un racó al pati de l’Institut Vallès de Sabadell on hi hagi ombra. «Volem jugar una estona», admet amb timidesa l’alumne de 13 anys, que cursa 1er d’ESO en aquest centre. “A classe només utilitzem el mòbil per fer recerca quan el professor ho permet”, explica en Christian.
L’Assemblea Nacional francesa va prohibir dijous passat l’ús de telèfons mòbils en col·legis i instituts a partir del pròxim curs. La mesura vol combatre el ciberassetjament i el cibersexisme a les aules. Els centres d’ensenyament secundari de Sabadell no són partidaris de la prohibició i aposten per la pedagogia per educar sobre com utilitzar el mòbil. Això sí, els instituts de Sabadell disposen d’una normativa que prohibeix l’ús dels telèfons, que no poden estar a la vista i han de romandre en silenci. No està permès fer fotografies ni realitzar gravacions dels professors ni dels companys. No obstant això, hi ha una excepció a la qual s’agafen els alumnes per dur el telèfon a classe: hi ha professors que el requereixen per algunes activitats o fer cerques. També es permet utilitzar els dispositius de forma general a l’hora del pati. La vulneració d’aquesta normativa comporta una anotació en el full d’incidència i la retirada del mòbil -unes hores o uns dies, en funció del centre- que sempre han de recollir els pares un cop hagi passat el termini establert.
“Prohibir és anar a contracorrent”, ha destacat Rosa Maria Duran, directora de l’Institut Vallès, que ha assenyalat que “cal fer una bona educació, més que no una prohibició”. Aquest centre, precisament, va començar aplicant la normativa de manera molt estricta i no permetia mai l’ús aquests dispositius. “No podem estar fent de policia tot el dia”, ha reconegut la directora. Per això, ara els alumnes poden utilitzar els mòbils entre classe i classe i a l’hora del pati. En cas d’un mal ús, l’aparell és requisat fins al migdia. “Passa gairebé cada dia”, admet la directora.
A l’Institut Escola Industrial no està prohibit utilitzar el telèfon. «Hem de fer de pedagogia» coincideix Gabriel Montserrat, cap d’estudis del centre, que qualifica de “massa radical” la mesura que s’ha posat en marxa a França. Ahir a les onze del matí, al pati hi havia molts alumnes amb el telèfon a la mà. Un d’ells gravava notes de veu envoltat d’uns sis companys que l’animaven i reien. «Hem d’educar en quan i com fer servir el mòbil» ha remarcat Montserrat.
A l’Institut Joan Oliver també ha estat necessari “relaxar” la normativa, segons ha indicat el director, Emilio Nogales. Ara els alumnes el poden utilitzar lliurement a l’hora del pati, però si no en fan un bon ús a l’aula, se’ls el retira i només poden recollir-lo els pares una setmana més tard. Nogales també ha assegurat que la mesura aplicada a França és “massa radical”. En aquest sentit, el director de l’Institut Joan Oliver ha recordat que els adults no es poden desenganxar dels smartphones. Per això, ha subratllat que «no es pot lluitar contra la natura, i en tot cas caldria repensar com a societat la utilització del telèfon mòbil».
El director pedagògic de l’Agrupació Pedagògica Sant Nicolau, Carles Rovira, ha afegit que la mesura francesa “s’ha pres des d’un despatx d’un polític, perquè és impossible”. Rovira ha explicat que una decisió com aquesta cal que estigui acompanyada amb una «política integradora per l’ús correcte del mòbil». En aquest centre ja estat totalment prohibit dins del recinte escolar, exceptuant quan es requereix per les activitats pedagògiques.
A l’Institut La Serra s’aconsella als alumnes que no vinguin amb smartphone per evitar conflictes. Amb tot, entre un 60% i 70% el porten a classe. “No ens fem responsable si el fan malbé o el perden”, ha afirmat la directora del centre, Susana Bayo. Per això, considera que prohibir els aparells seria una bona mesura. «Si se’n fa un bon ús és una eina per a moltes coses», ha defensat la directora.
Amb discreció
L’Hugo surt de l’institut Vallès de Sabadell amb el seu telèfon a la mà caminant ràpidament. “Acabo de fer un examen i li estic explicant a la meva mare com ha anat”, apunta aquest alumne de segon de batxillerat, que és molt conscient que el telèfon no es pot utilitzar a classe.
En canvi, en Marc admet que, quan s’avorreix a l’aula, consulta el seu smartphone “amb discreció”. Vigila sempre que el professor no l’enxampi perquè sap les conseqüències de la seva actitud.
La Jana, una alumna de batxillerat artístic, confirma que caldria prohibir el telèfon a tot l’institut com es farà a França el proper curs. “Si tens el mòbil al costat sents, la necessitat de mirar-lo per veure si ha entrat un missatge”, comenta l’estudiant. La seva amiga Irene confessa que sovint ha escoltat música a través del mòbil quan havia d’estar atenta a l’explicació del professor. “Més o menys el 50% de la classe mira algun cop el telèfon”, assegura.
En canvi, la Paula, també de batxillerat, té molt clar que el motiu de fer servir l’smartphone és «com a eina de recerca» però indica que hi ha companys de classe que miren les xarxes a l’aula. La Marina surt a tota pressa de l’institut. Quan està al centre no té cap necessitat d’utilitzar el telèfon. “Ja parlem cara a cara entre nosaltres”, ha remarcat aquesta alumna de primer de batxillerat científic. Curiosament, uns segons després, aquesta noia torna amb enrere amb el mòbil a l’orella parlant amb una de les seves companyes. Al pati de l’escola, una professora vigila. “Al pati poden utilitzar-lo, això és la vida, ara”, diu.
