El fil invisible gira al voltant d’una família amb secrets amagats, una illa francesa ocupada pels nazis i una científica oblidada pel temps. Amb aquests tres elements, la prolífica escriptora Gemma Lienas ha armat la novel·la guanyadora del 38é Premi BBVA Sant Joan de Literatura, un guardó que s’entregarà avui dilluns al vespre al Saló Modernista de la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859.
La guanyadora ha rebut un premi de 35.000 euros -aquest guardó és el tercer més dotat de les lletres catalanes- amb una història que reivindica la figura de dues figures femenines del segle XX: Rosalind Franklin, que va jugar un paper decisiu en la descoberta de la doble hèlix de l’ADN, i la pintora surrealista Remedios Vera. “No podria escriure amb una mirada masclista”, declara Lienas.
Reivindicant la científica i la pintora
L’escriptora ha fet gala d’un feminisme encès i combatiu al llarg de la seva dilatada trajectòria -més de 80 títols, entre ells El diari lila de la Carlota, Rebels, ni putes ni submises o El final del joc-, i ara condensa la seva reflexió en una novel·la que tracta temes com la recerca de la pròpia identitat, la maternitat o el rol de la dona en la societat.
Detall d'”Armonia”, un quadre de Remedios Vera que va inspirar a la Gemma Lienas per titolar “El fil invisible”
La trama del llibre -que serà publicat al setembre per Edicions 62- té com a protagonista a Júlia Coma. Ella és guionista de documentals, i es troba escrivint sobre Rosalind Franklin. Quan rep una invitació per part de la seva besàvia, a qui no coneix, s’estableix una connexió: la carta ve de Batz, una illa de la costa bretona on Franklin va anar un parell de cops. Allà ella es trobarà amb un misteri familiar i amb la oportunitat d’aprofundir en el coneixement d’ella mateixa.
Lienas assegura que va començar a documentar-se per a aquesta obra al 2009: la seva parella, físic de professió, va assistir a una conferència sobre Remedios Vera a París, i la història d’aquesta artista va commoure a la escriptora. Investigant i afegint a la barreja la figura de Rosalind Franklin -”sempre he viscut rodejada de científics”, riu Lienas-, va anar donant forma a la trama. El tercer element, la illa de Batz, un escenari que reunia totes les seves condicions: tenia nazis, era un lloc francès i hi havia viscut la Rosalind. “Em va robar el cor”, explica l’escriptora, que va viatjar fins allà uns dies a conèixer-la de primera mà.
