Kenya i París. Nord i sud. L’Àfrica pobra, asolada pels efectes devastadors dels desastres naturals, i la Europa opulenta, tancada en debats interns i buits sobre el clima. Aquests dos mons col·lisionen -o dialoguen- a Gràcies per la pluja, un documental de la directora noruega Julia Dahr que avui dilluns es projecta a l’Aliança Francesa de Sabadell.
El passi tindrà lloc a les 20:00h, i l’entrada és lliure per què tothom qui vulgui pugui apropar-se a aquesta pel·lícula que qüestiona els clixés medioambientalistes i que va guanyar el 2015 el premi One World Media. El film gira al voltant del Kisilu, un granger kenyà que captura amb la seva càmera la vida de la seva família i el seu poble, el transcurs de les estacions, del pas immutable d’inundacions i sequeres.
També ha filmat les riades de gent que fuig del poble cap a la ciutat, i els nens que tornen a casa perquè el pare no pot pagar l’escola. La desgràcia absoluta, però, vindrà quan una tempesta destrueixi la casa del Kisilu: aquest serà el detonant que el farà organitzar un grup d’agricultors en lluita contra els impactes del clima extern.
Junts, viatjaran a la capital francesa, a la XXI Conferència sobre el Canvi Climàtic. Allà es toparan amb la lògica obscura de les negociacions polítiques i el show obscè de cara a la galeria. Kisilu també es trobarà amb Dahr, i de la unió entre els dos sorgirà Gràcies per la pluja, que és -també- el primer llarmetratge de la directora. La pel·lícula va ser el Documental del mes aquest març, i la seva realitzadora va estar catalogada per la revista Forbes com una de les 30 millors persones de menys de 30 anys que “condueix i defineix el rumb dels mitjans a nivell mundial”.
