Ciutat

Rescatar els refugiats, també de l’oblit

Una exposició recupera les històries de 34.361 migrants morts de camí a Europa

Una noia fulleja llibres sobre immigració col·locats davant l’exposició de ‘La llista dels oblidats’ / LLUÍS FRANCO

Home. 30 anys.
Originari de Mali.
Nom desconegut.
Trobat electrocutat en un tren a Cannes el 19 de maig del 2017.
Viatjava de polissó des d’Itàlia en direcció a França.

Nen.
Edat, origen i nom desconeguts.
fegat el 29 de maig del 2017 en una pastera davant la costa de Líbia.
28 persones van desaparèixer en el naufragi.

Dona. 19 anys.
Originària d’Eritrea.
Es deia Snaid Tadese.
Desesperada, va suïcidar-se en un centre d’acollida d’Eckolstädt, a Alemanya, el 20 d’abril del 2018.

Aquestes són algunes de les poques senyes d’identitat disponibles de tres dels 34.361 refugiats morts de camí a Europa des de l’any 1993 i que l’organització internacional UNITED ha registrat a la seva Llista de morts. Ahir, coincidint amb el Dia Mundial de les Persones Refugiades, es va publicar el darrer recompte.

Des del passat 5 de juny i fins el proper dia 27 gran part de la llista s’exposa a la Biblioteca dels Safareigs, al barri de la Creu Alta de Sabadell, gràcies a la feina desinteressada de quatre amics, tots sabadellencs: el Dídac Macià, la Julie Garcia, el Ferran Macià i la Carme Farré.

Ells han estat els voluntaris que han traduït cada nom de la llista al català i al castellà; fet que permetrà que les històries dels migrants de La llista dels oblidats -així ho han titulat a Catalunya- arribi arreu del país i el món de parla hispana.

Publicitat

«És un document extremadament llarg i sovint es feia dur de traduir», explica al D.S. la Julie Garcia, «Al final només estàs traduint, però és la vida d’una persona. I quan llegeixes la manera en què cadascuna d’elles ha mort, prens una altra perspectiva. Humanitzes i dones veu als refugiats».

La Biblioteca ha aprofitat per exposar llibres sobre immigració i refugiats / LLUÍS FRANCO

El Dídac Macià està convençut que la llista fa un servei cabdal en la difusió del drama dels refugiats i en la conscienciació del públic occidental. Ell mateix va quedar frapat per aquesta realitat la primera vegada que va llegir la llista, reproduïda per un diari alemany al llarg de pàgines i pàgines d’un dels seus exemplars.

«Em vaig quedar bocabadat llegint aquelles entrades. La meva filla estava a punt de néixer i la meva dona gairebé tenia ja contraccions; i jo no podia parar de pensar en tots aquells noms i més noms. De manera que quan vaig adonar-me que la llista no estava traduïda al castellà ni al català, em vaig proposar fer-ho», explica el Dídac.

Traduint, el Dídac, la Julie i els seus altres dos companys van adonar-se no només de l’envergadura de la tragèdia, sinó de la multitud i varietat de casos que hi ha. «Tendim a pensar que tots els refugiats moren en pasteres. Però no és així.», explica Julie Garcia, «a mi em va impactar molt com molts moren electrocutats, o congelats, o cremats”. «La realitat d’aquestes tragèdies és molt més variada del que sembla», explica el Dídac, «només si atenem a aquestes històries i els veiem tan humans com a nosaltres acabarem fent alguna cosa al respecte»

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top