Per Albert Acín i Marta Ordóñez
Ser centenari és una realitat de la que molt poca gent pot gaudir, tot i que cada cop és mes comú. De fet, el ritme de creixement és elevat. A Sabadell, el número de centenaris creix un terç en cinc anys. L’evolució fa preveure que la longevitat a la comarca cada cop anirà creixent.
Al Vallès Occidental hi ha 160 persones centenàries. Aquesta població és més potent en algunes poblacions rurals del Vallès que no pas en les urbanes. En tot cas, en cap municipi supera l’1% dels habitants en termes absoluts, una proporció certament irrisòria. Els pobles on hi ha més persones de més de 100 anys són Ullastrell (0,69%), Sant Llorenç Savall (0,39%) i Palau-solità i Plegamans, mentre que n’hi ha quatre on no n’hi ha cap (Gallifa, Rellinars, Vacarisses i Viladecavalls).
La diferència de longevitat entre homes i dones és també un fet a destacar. A Sabadell, per exemple, només hi ha 7 homes amb 100 anys o més i la resta (40) són dones.
En termes absoluts, són les poblacions amb més habitants les que tenen més centenaris. Sabadell és el municipi vallesà amb més centenaris (47), just per sobre de Terrassa (35). Tot seguit se situen Sant Cugat del Vallès (14), Rubí (12) i Cerdanyola del Vallès (8) tanquen el rànquing per dalt.
On hi ha més gent gran?
Al Vallès, la resposta és clara: el poble amb més persones de 65 anys és Sant Llorenç Savall (21,6%) i (20%). Són els municipis amb els veïns més envellits. Per contra, Polinyà, amb un 9,61% en aquest grup, és la població amb un caràcter més jove. Sabadell es troba entre les poblacions vallesanes amb un gruix de jubilats més elevada: un 18,5%.
A l’edició del Diari en paper d’aquest dimarts pots endinsar-te en el testimoni de l’Assumpció Soler, una de les dones centenàries de la ciutat, i hi podràs trobar totes les claus sobre l’envelliment a Sabadell.
