Per Josep Mercadé, periodista
L’increment de mobles i estris vells abandonats al carrer, que aquests dies se n’ha fet ressò abastament aquest diari arran del cas de les xinxes d’Espronceda, són un indicatiu sobre el consum que convida a reflexionar-hi. Tot i que vivim en una situació de desigualtats creixents pel treball precari, el cert és que el consum domèstic està recuperant els nivells perduts durant els anys de la crisi. Les dades facilitades per l’Ajuntament sobre els objectes voluminosos recollits per la concessionària Smatsa posen de manifest aquest fort increment del consum que té el seu reflex en els residus que es generen a la ciutat.
Observem que en els darrers sis anys les tones recollides s’han més que doblat. Hem passat de les 3.704 del 2012 a les 8.004 del 2017. Lògicament els mobles i estris abandonats també s’han incrementat de forma exponencial. Sembla que el sistema utilitzat per a la recollida d’aquests residus no acaba de funcionar tot i les facilitats que tenen els ciutadans per comunicar que volen desfer-se d’un objecte voluminós. Aquí cal incidir en el valor de les coses que llencem i en la responsabilitat de tots sobre allò del que ens desfem.
D’altra banda, el bombardeig al qual estem sotmesos per animar el consum està aconseguint el seu fruit. Ens diuen que la crisi ja ha passat i que ara toca recuperar el que no hem consumit durant els anys més tristos. És hora, doncs, de canviar el matalàs, la televisió, el menjador, les cadires… Ah, i sobretot el cotxe. Disposem de tota mena de facilitats per poder adquirir tot allò que només fa uns anys ens semblava inabastable. En aquells moments ens deien que tot estava molt malament, que havíem de fer esforços de contenció, i que calia retallar. Ara tot això ha canviat i, a la vista d’aquests eloqüents indicadors sobre els residus recollits, anem cap a un consum desfermat un altre cop.
Em direu que així fem funcionar l’economia. Sí, és cert, però també ho és que aquest sistema de consum pot acabar amb el planeta i amb les futures generacions. Afortunadament, cada cop més, l’economia circular sembla obrir-se pas entre nosaltres per tal d’aconseguir reduir els residus de la producció de béns i no malbaratar l’energia i els recursos necessaris per fabricar-los. En l’àmbit domèstic caldrà esforçar-nos per tenir hàbits de consum més saludables. Si som més exigents segur que el sistema productiu serà també més sensible per millorar el medi ambient.
