[Íngrid Tarragó és especialista en màrqueting i comunicació]
La generació X, i sobretot les dones d’aquesta generació, amb edats entre 37 i 53 anys, nascudes entre la cultura analògica i els baby-boomers, som molts cops la denominada generació oblidada i, en canvi, estem fent una gran funció. Som protagonistes d’un canvi generacional. Mentre els polítics es posen d’acord en la igualtat entre homes i dones, tant en l’educació, en el món laboral com a casa, nosaltres, les de la generació X, estem fent de pont.
Lluitem cada dia per la conciliació familiar i per intentar trencar amb els estereotips que vam mamar de les nostres mares. Mentrestant, ho anem fent tot perquè el món no deixa de donar voltes. Tenim més oportunitats que les que van tenir les nostres mares, però alhora seguim fent el que feien elles, de mestresses de casa. Diguéssim que ara som unes mestresses de casa amb màster i sense remunerar.
El xoc principal ve quan tota aquella idea de dona triomfadora s’acaba en sec amb l’arribada del primer fill. Perquè tenim la teoria apresa però la pràctica se’n va en orris amb la baixa de maternitat. Setze setmanes són suficients per posar-nos el mocador al cap i fer de mestresses de casa. I es fa el silenci. Els rols es tornen a repetir. La mare, a casa; i el pare, a la feina. La societat pensa en masculí i les lleis estan fetes per homes. Això afecta els nostres cervells des que naixem fins que morim. El canvi no el podem fer soles, és molt més profund.
Som la generació de dones més sanes, financerament segures i millor connectades de la història i, en canvi, aquesta realitat positiva xoca sovint amb la realitat que vivim cada dia per arribar a tot i de la millor manera possible. En una societat cada cop més exigent en educació, formació, oci, esport, informació i salut, nosaltres fem cada dia malabaristes per seguir treballant i intentar progressar en el nostre càrrec i alhora tenir la casa neta i recollida, els nens atesos i la compra feta.
I des de fora ens posen l’etiqueta de super-women i jo corregeixo dient: “perdona, som super-vivents”. La nostra generació és una generació de transició. Desitjo amb totes les meves forces que el canvi real arribi amb les nostres filles, que puguin realitzar-se com a dones i com a mares sense necessitat de renunciar a una carrera professional, ni a sou, ni a temps lliure.
Estic convençuda que els nostres fills i filles ens agrairan tot l’esforç que estem fent les dones de la nostra generació. Aleshores ja no serem una generació oblidada, sinó recordada.
