Opinió

Infidelitat serièfila

Fotograma de 'Orange is the new black' / CEDIDA
Albert Solé és periodista i director del Diari de Sabadell

Ho confesso. Puc tenir tres o quatre sèries obertes alhora i no tornar-me boig. Aquesta és una capacitat que he desenvolupat gràcies a Netflix que desconeixia que tenia. Curiosament, aquesta és una habilitat que no tinc amb els llibres. Quan en començo un l’he d’acabar abans d’obrir-ne un altre. Però amb les sèries no em passa. Puc veure un capítol d’una els dilluns, un d’una altra els dimarts i d’una altra els dimecres, i seguir el fil de les tres sense problemes. Ni confonc els personatges ni em perdo amb les trames.

Segurament el truc –descobert sense adonar-me’n–  és que cada una de les sèries obertes a l’hora tenen un nivell de profunditat diferent. Per exemple, ara mateix estic a punt d’acabar la segona temporada d’Outlander, que és entretinguda i té una trama elaborada però no gaire complicada; també tinc oberta la segona temporada de Designated Survivor –molt millor la primera– que és un blockbuster per passar l’estona; i estic a punt d’acabar Manhunt: Unabomber, que requereix força més atenció si vols apreciar-ne tots els detalls.

Aquestes tres sèries les veig jo sol a la nit quan arribo tard de treballar i a casa ja dormen tots. En funció del nivell de cansament en trio una o una altra. O segons tingui l’estat d’ànim. Si no tinc ganes de pensar gaire perquè ha sigut un dia molt intens, doncs em poso un capítol de Designated Survivor per veure com Kiefer Schuterland fa del president dels EUA més bo de la història entre grans conspiracions de pa sucat amb oli.

Fotograma de ‘Manhunt: Unabomber’ / CEDIDA

M’agrada perquè no he de pensar gaire per entendre-la. I si arribo amb ganes de veure alguna cosa que em faci ballar les neurones, doncs un d’Unabomber –que ha substituït Mindhunter, que vaig devorar–. I és que de tant en tant topes amb alguna sèrie que t’atrapa i no li pots ser infidel.

És un com un amor d’estiu, intens i curt, i que no et deixa temps ni ganes de compartir-lo. Quan enxampes una sèrie d’aquestes, com a mi em va passar amb Mindhunter, les altres que tens obertes queden arraconades durant uns dies o setmanes. Però no s’enfaden, saben que tornaràs a elles.

I llavors sempre tinc una quarta sèrie oberta, la que veig amb la meva dona quan coincidim i ens ve de gust mirar la tele junts. Sempre en tenim una que compartim, i ara mateix és Orange is the new black. I una cosa prohibida és la infidelitat serièfila: ni ella ni jo mirem cap capítol d’aquesta sèrie compartida sense que hi sigui l’altre. Això és sagrat.

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top