Per Antoni Dalmases, escriptor
Amb un excés de pessimisme, sol dir-se que la gent no llegeix. Deu ser veritat, però el món és molt gran i hi ha gent de tota mena. A l’estiu, per exemple, la lectura és una activitat que augmenta i s’intensifica entre la gent civilitzada, que s’aconsellen i s’intercanvien llibres. Segurament no és una afició multitudinària (si ho fos, el país seria més interessant i viu), però la proliferació de clubs de lectura escampats arreu dóna a entendre que els lectors som una bona colla.
Ara bé, és veritat que la lectura no és una activitat de moda; i em sembla perfecte. No és obligatori que tothom llegeixi: la gent ha de poder esmerçar el seu temps en el que li sembli, lliurement. Que si a les escoles i instituts s’ensenyés literatura de debò, és a dir, s’ensenyés a llegir i es volgués formar lectors potser es llegiria més? Seguríssim. Però si no es fa deu ser perquè els qui ho haurien de propiciar i fer no volen o no saben fer-ho.
En tot cas, les coses són com són, però no tan tràgiques com molts diuen. Milions de persones que no llegeixen ni un llibre a l’any (ni en la vida!), de la mateixa manera que un servidor ignora tants suposats artistes, que triomfen amb resultats econòmics espectaculars. Tothom té dret a guanyar-se la vida com li sembla i tothom l’enfila per allà on pot, deien els avis. I és veritat. El cas és, però, que quedem encara un nombre gens menyspreable de gent per a qui els llibres tenen un valor fonamental, vital, diria.
Parlo dels llibres en general, perquè parlo de l’acte, de l’exercici íntim i personal de la lectura. De l’estona que dediquem a entrar en el món, les vides, la sensibilitat o les idees d’algú que ens suggereix una manera nova de veure les coses per eixamplar-nos la concepció de la vida i, sovint, ajudar a situar-nos-hi. Tant és que sigui una novel·la com un recull de poemes, un assaig, una obra teatral, una biografia o uns quants relats. Ficció, representació, memòria, sensacions, suggeriments, hipòtesis, idees… Tot és vida, si sabem triar!
És temps de vacances, de trencar la rutina i les presses. És un bon moment per entrar en el món que ens proposen els versos d’un poeta antic o els que s’han escrit en aquest present tan ple d’urgències; així com buscar en els textos d’avui o en els que després de segles encara guarden l’essència del ser humà, perquè interroguen, diverteixen, emocionen i fan viure moltes vides. Les possibilitats de lectura són gairebé infinites! I, si són bons llibres, ens ajuden a escapar de la barbàrie i l’estultícia dels noticiaris quotidians, perquè demostren que la vida és una altra cosa del que publiciten oficialment.
Anima’t, lector, a trobar bons llibres, que és trobar bons amics. No tots som amics de tothom ni ens agrada el mateix, per sort. El món és gran perquè hi hagi de tot, però el consell d’altres lectors, la guia importantíssima dels bons llibreters –que a Sabadell n’hi ha de molt bons!– ens pot acostar a la vivència única i intensa d’una lectura amena i transformadora.
Els llibres són un mirall de l’ànima, que ens reflecteix a nosaltres dins del món. Per això cal llegir: per fer-nos conscients. I per això cal buscar a les llibreries, preguntar als llibreters, comentar amb els lectors amics i trobar una estona per ser nosaltres mateixos, esmolant la sensibilitat, afinant la intel·ligència. Molta gent no ho sap, però la bona lectura, com totes les arts, és la millor manera d’esquivar el buit, l’estupidesa i la monotonia.
