Opinió

Hola, algú m’escolta?

Per Montse Bonet, professora de comunicació audiovisual de la UAB

Televisió, cinema, Netflix, Filmin, YouTube, selfies… La dieta mediàtica de què parlàvem fa dies en aquestes mateixes pàgines no sé si és gaire mediterrània però sí que és molt audiovisual. I més visual que àudio. Res a dir contra això; que vivim a l’era de la imatge és obvi. Més que criticar per exclusió, m’agradaria reivindicar per sumar i enriquir.

Per això demano sempre tenir més cura del so, en un sentit ampli, molt ampli. So és tot el que usa la ràdio per fer programes (música, veu, efectes i, fins i tot, sí!, el silenci). So és la nostra veu fent classe, parlant amb amigues i familiars, demanant productes al mercat i dinar al restaurant o (re)clamant a una manifestació. So és el que acompanya les imatges en una pel·lícula o una sèrie.

Malgrat que sempre estem envoltats de sons, no en tenim gaire cura. Per exemple, quan es fa un anunci a la tele promocionant un programa i se sent la música més alta que la veu. No entenem res del que se’ns diu, per més que hi parem atenció.

O quan un estudiant no entén per què la seva nota no és més alta si les imatges de l’entrevista que ha gravat es veuen perfectament bé. Segueix sense entendre-ho quan li expliques que el so és horrorós i no sentim què diu la persona entrevistada. Però potser la manca de respecte més gran per la qualitat del so és dona quan no escoltem. Hi sentim, però no escoltem, i per això alguns debats o algunes entrevistes sonen buides, repetitives, un eco que s’allarga inútilment.

És per tot plegat que el paper de la ràdio és fonamental, no només pel contingut que ofereix, sinó perquè podria ser un punt de partida bàsic d’educació de l’oïda, si hi acostumem els infants. I quan dic ràdio no vull dir només la tradicional, incloc també els anomenats podcasts, aquestes peces d’àudio que pots descarregar-te de milers de llocs web diferents i que ofereixen de tot i en moltes llengües diferents: ficció, reportatges, consells, receptes, entrevistes i un llarg etcètera (incloent-hi també audiollibres). Moltes emissores de ràdio ja n’ofereixen: podcasts repetint el que han donat per antena o bé continguts nous, exclusius per a qui vol escoltar mentre pot fer altres coses.

Si teniu la sort de no patir cap limitació seriosa d’algun dels vostres sentits, delecteu les vostres pupil·les gaudint de les imatges. Però si voleu estimular la vostra imaginació i regalar les vostres oïdes, no deixeu mai d’escoltar.

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top