Per Joan Reixach, empresari i emprenedor
Amb uns bons amics de Sant Llorenç Savall ens agrada passar uns dies a l’any a la Grècia real. Concretament passem els dies entre Rafina i Mati, els dos pobles que, malauradament, van patir uns grans incendis fa poques setmanes. Només dir sobre aquest tema que vista in situ la magnitud de la tragèdia faria esgarrifar qualsevol.
En Xavi Vidal, músic sabadellenc, filòsof i, segons el meu parer, el millor coneixedor de Grècia que tenim actualment a la ciutat, sempre em diu que als que ens atrapa aquest país és per una mena de sensibilitat difícil de detectar-ne l’origen de forma clara. Certament no sé si és per la seva gran cultura, per la seva meravellosa naturalesa, per la gastronomia, per la llum del sol o per la sensació que “tot està fet i deixat estar”, però crea una forta atracció en molta gent.
Entrant en matèria, en Xavi opina que Syriza, i especialment el seu president Alexis Tsipras, ha incomplert de forma clara el seu programa electoral i, en certa forma, ha traït el seu compromís amb el poble grec i el seu creixement social i econòmic. I tot que algun indicador econòmic sembla dir el contrari, a peu de carrer la cosa empitjora.
L’opinió d’en Yannis, un conegut que tinc de perfil conservador, poc amant del Podemos grec, que critica durament el sistema tributari grec i que no creu gens ni mica en l’Europa de Juncker, m’explica que recentment han aplicat un nou impost (quelcom així com una Pre-Tax), que consisteix a fer un prepagament dels impostos de l’any vinent, calculat a partir d’una estimació de beneficis per hisenda. Pobres emprenedors grecs.
En Manny –de nom Manolis, en realitat–, un nord-americà alegre amb residència a Tampa (Florida) i d’origen grec que ha tornat 40 anys després a la terra del seu amor, m’explica entre cerveses, comentaris de la meravellosa Barcelona i 39 graus de temperatura, que està esparverat dels nivells de corrupció de Grècia. “No pot ser que tinguem el doble de corrupció que França, sent França sis vegades més gran que nosaltres”. Segons el seu coneixement empresarial nord-americà, deu ser molt difícil començar res de profit a Grècia.
Resulta curiós que tothom amb qui parlo, independentment de la tendència política que tinguin, em parlin del mateix, corrupció, impostos elevadíssims i dificultats empresarials.
Poques vegades coincideixo amb opinions o lletres de les cançons del Joan Manuel Serrat, però quan canta allò de “nací en el Mediterráneo”, amb un intent d’homogeneïtzar als pobles, segurament té raó en alguna cosa. Imagino que ho deu dir pel tema de la corrupció sistèmica, el deute públic elevat, els alts percentatges d’atur i la poca o inexistent ajuda a la creació empresarial dels països de l’oli d’oliva i el sol.
En una altra vida vull ser un nòrdic que visqui a Grècia. Segurament seria al setè cel, disposaria d’alts nivells de qualitat social com la dels països nòrdics, i el clima, la història i els menjars del país de les illes.
