[Per Josep Mercadé, periodista]
La caiguda del pont de Gènova ha fet planar una certa psicosi sobre les deficiències en les infraestructures construïdes des de fa anys. El que ha passat a Itàlia sembla bastant clar que és per una manca de manteniment i, més encara, quan un informe tècnic havia advertit el novembre passat del deteriorament del viaducte. A Sabadell, fa 22 anys un tros de paviment de l’antic pont de la Rambla Ibèria es va esfondrar i es va empassar un turisme amb dues persones a l’interior.
El pont ja no existeix però aquell fet, provocat per una fissura al col·lector que passava pel subsòl de Rambla Ibèria, va motivar unes costoses obres de construcció d’una nova canalització. Aleshores, en comptes d’un pont, es va fer passar els cotxes també per sota la via dels Ferrocarrils. Aquesta infraestructura, mira com són les coses, al cap dels anys també ha desaparegut per les obres del Metro.
Des de fa més d’un any el traçat de Rambla Ibèria és completament pla. El que va passar al pont de la Rambla Ibèria aquell 8 d’agost del 1996 ja s’havia produït 10 mesos abans quan un camió va ser engolit en fer-se un gran forat al paviment. Aquella deficiència en el clavegueram es podia haver detectat amb una acurada inspecció. Però resulta que aquella infraestructura depenia de la Generalitat, ja que el tram fins a la cruïlla de la carretera de Terrassa es considera dins de l’àmbit de l’autopista C-58. A vegades, competències d’altres administracions a l’interior dels municipis provoquen alguns problemes.
La cultura del manteniment d’edificis i d’infraestructures ha avançat molt amb els anys. En aquests moments la majoria dels ajuntaments són conscients que invertir en manteniment a la llarga és un estalvi. Les inspeccions poden detectar a temps deficiències que per corregir-les no caldrà una gran inversió. Ara que a Sabadell estem en plenes obres de cobertura de l’espai Can Feu-Gràcia dels Ferrocarrils, podem estar plenament convençuts que les coses es fan amb cura.
L’estricte normativa europea obliga les administracions a fer-ho bé. Una altra cosa és que les empreses adjudicatàries de les obres compleixin. La majoria ho fan, però també s’han vist casos d’obres fetes precipitadament que després s’han hagut de refer. Certament, les presses en les obres són un mal company de viatge. Els retards no són desitjables, però, si han d’assegurar que les coses es fan bé, val més tenir paciència.
