“Quan era petita, pensava que hi havia tres gèneres: home, dona i monja”. Frases com aquesta decoren les parets del despatx que Cecilia Picún té a l’interior de la seva llibreria, El LibreRío de la Plata. No són haikus ni bromes, sinó frases dels seus clients que ella capta al vol, com retenint la poesia a les anècdotes més petites del dia a dia.
“Un dia ho recopilaré tot i en faré un llibre”, riu Picún, i cal prendre-li la paraula: si alguna cosa li agrada més que els llibres és provar coses noves. Aquesta uruguaiana –resident a Sabadell des del 2012– és un remolí espurnejant d’idees i bon humor, tan bellugadís que un moment està creant una taula temàtica a la llibreria amb àlbums sobre llops, i al següent, organitzant algun dels deu clubs de lectura que acull El LibreRío.
A l’edició en paper d’aquest dijous en parlem amb Picún sobre la seva trajectòria vital, la relació d’amistat amb els seus clients i la resistència dels petits llibreters davant les grans corporacions. Com un extra, però, li vam demanar que ens recomanés sis llibres especials que guardés a la seva llibreria. Sis tresors amagats al LibreRío de la Plata:
Els sis llibres escollits per Picún / ÓSCAR ESPINOSA
Del enebro, dels germans Jacob Ludwig y Wilhelm Karl Grimm
CP: “Del enebro és un conte desconegut dels germans Grimm… i un dels llibres més bonics que tenim! A més del paper, mira: entre les pàgines apareixen il·lustracions unides amb cordills vermell sang. Ara mateix està fora de stock, i estem esperant que el reeditin, però diu l’editor -de l’editorial Jekyll and Jill– que produir aquest llibre és tan car que no els surten els números… a veure si podem fer una col·lecta!”
Luz perfecta, de Marcello Fois
CP: “Luz perfecta és la tercera part d’una trilogia d’aquest autor de Sardenya. És una història magnífica de finals del segle XIX: la trobada entre un home i una dona sense passat a partir dels quals arrenca una estirp que passa per èpoques de bonança i pel càstig del destí. Recordo que vam aconseguir portar l’autor a Sabadell… i no a Barcelona!”
Loxandra, de Maria Kriezi-Iordanidu
CP: “Aquest és un llibre increïble, sensorial. Recordo que me’l vaig llegir l’any passat, durant un període de bronquitis, i el vaig terminar en un dia i mig. Em va semblar apassionant, i -de fet- vaig contactar amb la traductora i vam organitzar un club de lectura especial, acompanyat d’un sopar grec”.
Oso, de Marian Engel
CP: “Un altre llibre molt especial. Oso tracta d’una dona que té sexe amb un os, i al seu moment es va considerar una novel·la eròtica. Així i tot, jo crec que el punt central no és aquest, sinó que tracta de la sensorialitat de la natura, de l’indret on la protagonista es troba, una illa de Canadà”
Capvespre, de Kent Haruf
CP: “És una novel·la molt tendra. A Capvespre hi ha aquest punt de bondat que contrasta amb la duresa i l’angoixa d’altres obres. Com Luz perfecta, també forma part d’una trilogia”
Querida tía Agatha, de Beatriz Martín Vidal
CP: “Vivim un moment en què la imatge és molt important. Abans, la imaginació es posava en marxa a partir d’allò que anàvem llegint, mentre que ara la imatge ha cobrat tal protagonisme que moltes vegades el llibre es deixa de banda. Amb el llibre il·lustrat, però, és possible recuperar el sentit de combinar text i il·lustració: són llibres que no pots explicar per telèfon.
Querida tía Agatha és un exemple perfecte de com el text i la imatge es complementen: és una història on unes nenes li narren a la seva tia el dia a dia. El text -format de frases anodines com “el temps és càlid” o “els jardins són preciosos i Alice va tenir un atac d’al·lèrgia”- cobra un sentit nou i sorprenent en maridar-se amb les imatges fantàstiques de l’autora”
