Publicitat
Opinió

Plaça Antoni Llonch, final de trajecte?

Una foto d'arxiu de l'alcalde Antoni Llonch / CEDIDA

[Representació de fills i nets d’Antoni Llonch]

Els rumors insistents i la reivindicació de certs sectors ciutadans perquè s’eliminin del nomenclàtor sabadellenc els noms d’alcaldes de l’època franquista van tornar a ser notícia fa uns dies al fer-se pública la intenció de canviar el nom de la plaça Antoni Llonch pel de plaça 1 d’octubre. Sembla molt correcte que la ciutat deixi constància d’aquesta data ben significativa per a la democràcia. Ara bé, una bona colla de familiars de l’Antoni Llonch ens preguntem si realment s’ha indagat suficient com per eliminar aquest nom dels nostres carrers. És clar que no correspon als familiars decidir si és o no oportú el canvi de nom, això ho ha de decidir la ciutat i els seus representants; el que demanem en tot cas és que es reflexioni sobre el personatge i que no es tergiversi la història.

Malgrat totes les diferències d’opinió que les persones podem tenir, entenem que l’aportació del nostre pare i avi a la ciutat va ser la d’un col·laborador carismàtic i entregat. De fet, la plaça en qüestió no es diu “Alcalde Llonch” si no “Antoni Llonch” perquè més enllà de la política se’l valora per la seva participació a la vida ciutadana com n’és un exemple l’aportació a la vida cultural popular amb la fundació del teatre Faràndula i d’altres accions que ara no anomenarem perquè ens extendríem massa.

Des de l’alcaldia, ell va fer una important tasca per construir habitatge digne per a totes les persones, per fer escoles als nous barris, per soterrar la via del ferrocarril i per gestionar les riuades del 62. Va tenir enfrontaments amb estaments del govern per aconseguir recursos i millores per a la ciutat i també per denunciar privilegis o males pràctiques. Finalment, això, juntament amb qüestions personals, va portar-lo a la seva renúncia al càrrec.

Tal com deia l’arxiver Mossèn Ernest Mateu en un article al Diari de Sabadell de 3 d’octubre de 1976, “va haver d’acceptar ser alcalde, no per ser franquista, si no per l’impuls de les seves fortes creences religioses, el seu esperit emprenedor i pel seu amor per la ciutat. És això lo que el va obligar a disfressar-se de falangista i a donar l‘imatge de pertinença al Regim Franquista”, i segueix “no era un alcalde d’ideologia franquista”.

Publicitat

Podem consultar també documentació més recent, com l’aportada per l’urbanista Manel Larrosa, que en un capítol dedicat als barris d’autoconstrucció “Model de ciutat i política urbana” comenta d’Antoni Llonch “constituí en els quasi cinc anys en l'alcaldia (1960-1965) una presa de consciència important dels problemes de la ciutat, centrats en els de la urbanització, habitatge i escolar. Per primera vegada a la història local aquests problemes foren plantejats amb coneixement de les seves magnituds materials i econòmiques I insistentment recordats des de l'alcaldia amb paraules i números”. I “en el camp del planejament es portà a terme la definitiva elaboració i aprovació del Pla General i sortiren a la llum un nombre significatiu de Plans Parcials, com a primer pas d'una etapa de planejament que tenia com a objectiu cobrir totes les àrees de la ciutat”.

Així mateix, Josep Maria Benaul en un resum sobre la trobada discussió sobre el nomenclàtor aparegut a i-Sabadell el 15 de setembre del 2018 diu: “Llonch no va donar suport a l’alçament (...) durant el seu mandat no hi va haver repressió: és el punt d’origen de les Comissions Obreres o del moviment veïnal. El seu entorn no té res a veure amb el feixisme”.

Parlem doncs d’un alcalde en època franquista més que d’un alcalde franquista. A ell li va tocar viure en aquell moment històric amb totes les implicacions que això comporta, potser no totes negatives.

Per tot això, demanem als polítics que ens representen i a la comissió de nomenclàtor que reflexionin abans de prendre alguna decisió; ens dóna la sensació que falta una mica més de documentació sobre qui va ser i què va fer per a la ciutat Antoni Llonch. Potser no és just bandejar-lo així com així.

En definitiva, és una bona iniciativa tenir un espai públic per commemorar l’1 d’octubre; hauria de ser un espai de consens i de trobades massives ciutadanes; tanmateix seria bo pensar bé si el canvi que es proposa és adequat.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top