[Per Albert Solé Bonamusa, periodista i director del D.S.]
Heu vist el vídeo que va publicar dilluns a la nit eldiario.es? Si no, us l’explico: es veu l’entrada de la Policia Nacional a l’escola Nostra Llar gravat amb una càmera subjectiva de la mateixa policia espanyola. Aquí no hi ha fake news ni vídeos suposadament gravats i manipulats, és una gravació de la mateixa policia que ara, un any després, s’ha filtrat a aquest mitjà digital. S’hi aprecia clarament la violència que van emprar per apartar la gent que protegia l’escola, i encara es veu més clarament com esbotzen les portes d’una escola plena de dibuixos de nens petits a les parets amb una ràbia mai vista. Bé, sí que he vist aquesta ràbia algun cop: la sèrie Narcos.
Si mireu el vídeo i us imagineu que en lloc d’urnes en una escola estan buscant fardells de cocaïna en una casa de Medellín, les imatges hi encaixen perfectament. De fet, quan es veu aquell agent emprenyat mirant per la finestra d’una classe i diu “¿dónde están las putas urnas, hostia?”, es pot substituir per “¿dónde está la puta coca, hostia?” i funciona igual.
Al diari expliquem com les persones que hi havia dins del Nostra Llar, quan la Policia Nacional va aconseguir accedir-hi després de molta estona arrancant cebes, van dir als agents que les claus de les classes i totes les portes de l’escola estaven penjades a consergeria i les podien agafar, però que van preferir destrossar-les a cops de peu, com es veu clarament al vídeo.
Aquest detall em porta a recordar una reflexió que ja em vaig fer-me el 2 d’octubre de l’any passat. A l’Estat espanyol no li feia falta arrancar les urnes de les mans dels votants ni tirar-los per les escales ni estirar-los dels cabells per invalidar el referèndum. Aquella votació, malgrat els esforços de Govern per donar-li una aparença de normalitat, mai seria reconeguda com a oficial per ningú, i menys a Europa. El simple fet que el govern espanyol hi estigués en contra ja feia que el cens no fos legal, els membres de les meses i els que feien els recomptes no eren escollits per sorteig i eren de part, no hi havia observadors internacionals que complissin els estàndards, ni hi havia interventors a favor del sí i del no.
El problema va ser el 9-N. Aquella consulta del 2014, que Rajoy va acabar tolerant mirant cap a un altre costat perquè sabia que no tindria cap efecte real, li va costar moltes crítiques internes després de veure més de 2 milions de persones fent cua per votar. Aquella imatge no la podien tornar a permetre, i els calia enviar un missatge contundent per castigar aquells que els van desafiar per segon cop. I el “¿dónde estan las putas urnas, hostia?” els va encabronar encara més. Còctel letal.
No era necessari fer complir la llei i la Constitució amb violència, però ho van voler fer així.
