Ciutat

L’època on Sabadell “feia mantes” i mancava l’aigua

Els historiadors Josep Alavedra Bosch i Joan Serra Renom durant la conferència

La Primera Guerra Mundial (1914-1918) va deixar petjada a Sabadell. En uns temps on la ciutat era coneguda com la Manchester catalana, Sabadell “feia mantes” i creixia. L’expressió ‘fer mantes’, a Sabadell, significava enriquir-se i es va popularitzar després del gran creixement i expansió llanera que va protegonitzar la ciutat.

Així ho han recordat avui l’ historiador Josep Alavedra Bosch, el vitraller Joan Serra Renom i el físic Marià Baig durant la conferència pel centenari de la Torre de l’Aigua, una jornada emmarcada dins del Cicle Sabadell i la Gran Guerra on ha assistit més de mig centenar de persones.

“Era una ciutat on corrien els diners, no es parava de fabricar teixits aprofitant la guerra”, ha recordat Alavedra en al·lusió a les paraules de Pere Quart. Sabadell no parava d’exportar, especialment mantes i gèneres per uniformes militars, sobretot per l’exèrcit francès, tot i que també tenia una gran demanda de  Bèlgica i Alemanya. “Es cosia de nit i de dia“, ha recordat l’historiador.

Sabadell tenia grans beneficis. Indústries com Sucesora de Cuadras i Prim, SA Marcet i Manuel Corominas van assolir uns beneficis d’un 92,7%. Malgrat això, els beneficis no es van destinar ni a reinvertir ni a modernitzar les fàbriques.

Però la bonança no va ser general. Creixien els habitants de Sabadell, pujava el cost de vida un 90% entre 1913 i 1919 i els sous només ho feien en un 54%. Una ciutat plena de xemeneies on s’estava gestant un conflicte.

El creixement de Sabadell va comportar, també, una manca d’aigua important i la industrialització de la ciutat va ser un dels motius principals. Amb el creixement, es va reduir molt el cabal d’aigua disponible al riu Ripoll i es planteja, al 1915, un concurs per la creació de la Torre de l’Aigua, com a diposit regulador de l’aigua, que s’ubicaria a un lloc estratègic i que va guanyar ‘Construcciones y Pavimentos. La Torre de l’Aigua, obra de l’arquitecte Josep Renom, va tenir un cost de més de 104.000 pesssetes, 58.000 pessetes per sobre del que s’havia pressupostat inicialment.

Comentaris
To Top