Ciutat

Després de la desfeta: on és l’obra social?

La tasca cultural i social de la desapareguda Caixa Sabadell continua en la figura de la Fundació 1859 Caixa Sabadell, que celebra el seu cinquè aniversari amb una nova imatge

El saló modernista de l’edifici del carrer de Gràcia, seu de la Fundació 1859 Caixa Sabadell / LLUÍS FRANCO

El ball de noms i logotips mareja. Caixa Sabadell, Unnim, BBVA, Catalunya Caixa,… Els convulsos primers anys de la crisi van ser una sagnia per a les entitats financeres –especialment per a les caixes– i van deixar un panorama bancari molt més reduït i una obra social oculta o tocada de mort. L’activitat cultural, assistencial o educativa de les caixes va acabar en mans de “fundacions especials” que, sense el suport financer d’abans, fan mans i mànigues per conservar el patrimoni i seguir amb les seves funcions.

A casa nostra, l’obra social de Caixa Sabadell va integrar-se a la d’Unnim Caixa l’any 2011, en fusionar-se amb Caixa Terrassa i Caixa Manlleu; per després separar-se de la part financera i formar la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859, la Fundació Antiga Caixa Terrassa i la Fundació Antiga Caixa Manlleu. Entitats que, al seu torn, formen part encara avui de la Fundació Antigues Caixes Catalanes.

La separació del vessant bancari i social de les antigues caixes d’estalvis de Catalunya es va produir per imperatiu legal l’any 2012, moment a partir del qual van començar a crear-se les diferents fundacions. És poc després d’aquest moment, l’any 2013, que neix l’actual Fundació 1859 Caixa Sabadell; que enguany celebra el seu cinquè aniversari i que dijous va presentar el seu nou nom –perd la paraula Antiga– i imatge corporativa.

L’antiga biblioteca de Caixa Sabadell / LLUÍS FRANCO

El canvi respon, de fet, a un intent de l’entitat per clarificar tot el desgavell de noms, funcions i empreses que va provocar el “tsunami financer” del 2008, en paraules del president de la Fundació 1859 Caixa Sabadell, Joan B. Casas. “Després de cinc anys d’activitat, tot i haver treballat amb tota la nostra voluntat, tenim la impressió que el conjunt dels destinataris de la nostra labor (Sabadell i el seu àmbit) no ha acabat de fer-se seva aquesta fundació”, explica el president.

“La fundació, tot i ser hereva del que era l’antiga obra social; no és l’obra social de res. Ni pressupostàriament ni en recursos. L’Obra Social de la Caixa Sabadell, lamentablement, va desaparèixer. Nosaltres el que fem és tractar de gestionar el patrimoni i fer activitats. Però, per manca de recursos, no podem recuperar la magnitud, importància i penetració social que tenia l’obra social”, afegeix Joan B. Casas.

Actualment, les activitats de la Fundació giren entorn dels seus tres edificis principals: la seu modernista de l’antiga Caixa Sabadell (al carrer de Gràcia), l’Espai Cultura (carrer d’en Font) i l’Espai Natura (Masia i bosc de Can Deu). Des de l’inici d’any, els tres equipaments han rebut 93.866 visitants i han acollit desenes d’activitats que atrauen, de mitja, unes 160.000 persones l’any.

El pressupost amb què compta la Fundació no és el que era. La desfeta de les caixes catalanes va suposar, a tot el país, la pèrdua d’uns 90 milions d’euros en obra social. La Fundació Antigues Caixes Catalanes, per exemple, disposava l’any 2014 d’uns 14,8 milions d’euros; un 42% menys del que tenien l’any 2008 com a part d’Unnim: 25,4 milions. En el cas concret de Caixa Sabadell, el pressupost d’abans de la crisi, l’any 2005, era de 8,2 milions; mentre que actualment se situa en 1,1 milions.

“Independent i sense afany de lucre”

La major part dels diners de què disposa avui dia la Fundació 1859 Caixa Sabadell provenen del rendiment del seu patrimoni (49%), especialment del lloguer de l’edifici modernista del carrer de Gràcia al BBVA; però també –de manera més marginal– d’altres edificis que encara posseeix l’entitat dins i fora de Sabadell. El 20% dels diners amb què la fundació finança les seves activitats els aporten mecenes privats com Movento, Bonpreu i Esclat, Torra Serveis Funeraris o, de manera molt important, el BBVA. Finalment, el 16% del pressupost prové dels ingressos que genera la programació que es fa a l’Espai Natura i l’Espai Cultura i el 15% restant, del rendiment de la cartera d’inversions que posseeix la fundació.

“La Fundació és una entitat independent, sense afany de lucre, i governada per un patronat, tal com mana la llei catalana”, ha reiterat el director de la fundació, Joan Carles Sunyer. La important vinculació amb empreses com el BBVA però, és evident: els uneix una història recent, el fet de compartir el mateix espai (les oficines d’ambdues entitats són a l’edifici històric de la caixa) i les inversions que el banc basc ha fet i fa en les activitats de la Fundació.

Concretament, el BBVA fa possible els tallers que es fan a l’Espai Natura, el Museu de la Vida al Camp i la Festa BBVA de la Primavera i de la Tardor, així com la Diada del llibre i el Fresc Festival, segons explica la fundació. L’entitat no amaga aquesta col·laboració i, tot i que reitera la seva independència –el BBVA no està al patronat–, agraeix l’ajuda del banc. També, però, reconeix que voldria trobar més vies de finançament i diversitat de mecenes, “a l’estil del que es fa als Estats Units”, afirma Joan B. Casas.

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top