[Per Albert Solé, periodista i director del D.S.]
Quan estic a casa amb els meus fills i em demanen el mòbil sempre tinc el mateix dilema. D’entrada, mòbil no. És addictiu –prou que ho sabem els adults– i els distreu de jugar o llegir. Però després hi penses i dius: “Si els ho prohibeixo sempre, encara els generaré més desig, millor que els dosifiqui l’accés”.
He pensat en el que fem jo i la meva dona a casa en llegir una notícia de fa uns dies al The New York Times que explicava que els treballadors de Sillicon Valley –la Meca tecnològica dels EUA i del món– cada cop prohibien més als seus fills mirar pantalles, des de la televisió al mòbil passant per les tauletes. Però com que per la seva feina ells no poden deixar de fer servir aquests ginys a casa, contracten mainaderes que mantinguin allunyats els seus fills de la tecnologia.
Després de llegir-ho he pensat que si els cervells de Sillicon Valley fan això, què he de fer jo? Si ells que coneixen millor que ningú el poder de la tecnologia i n’allunyen els seus fills quan són petits, la resta de mortals com hem d’actuar? Jo dubto molt. Com puc dir als meus fills que no agafin una pantalla si jo no paro de fer-ho? És per feina, em dic a mi mateix, i és cert, però potser no cal mirar-lo tan sovint, el mòbil. Però alhora em contradic a mi mateix i penso: “Si jo hi estic mig enganxat no vull que a ells, tan petits, els passi el mateix”.
I quan el cap em comença a explotar de pensar una cosa i la contrària alhora, tinc un flash-back de la meva infància. Recordo quan era petit i començaven a haver-hi ordinadors i consoles a les cases. A mi mai em van agradar els videojocs, però a alguns dels meus amics sí, i s’hi passaven hores enganxats. Els seus pares, llavors, els deien coses com les que ara diem als nostres fills quan estan el dia mirant el mòbil o la tauleta, però resulta que anys després, molts d’aquells amics enganxats als videojocs van estudiar informàtica i ara en són uns cracs i s’hi guanyen molt bé la vida, mentre jo no passo de nivell informàtic d’usuari i em costa entendre la lògica interna d’un programa.
Té alguna relació una cosa amb l’altra? Jo crec que sí, sincerament. Per això penso que potser serà un avantatge que els meus fills controlin la tauleta, el mòbil o l’smart tv amb la soltesa amb la qual ho fan ara. Serà bo per a ells en el futur?
