Hipatia d’Alexandria va millorar el funcionament dels astrolabis i va inventar el densímetre a l’edat antiga, Trotula de Salerno va escriure diferents tractats sobre medicina femenina al segle XII, Rosalind Franklin va ser una de les investigadores clau de l’ADN, però el reconeixement al seu treball se’l van endur James Dewey Watson, Francis Crick i Maurice Wilkins. Aquests són només alguns exemples de la contribució femenina a la ciència, però hi podríem nomenar molts més, que en molts casos, no han rebut el mateix interès que els masculins, o han quedat silenciats.
Un 48,78% de les persones que es dediquen a les ciències i les tecnologies són dones, segons l’informe “Brecha salarial y científica de género”, elaborat pel Ministeri de Igualtat l’any 2017. A l’informe, “Científicas en Cifras”, que va elaborar el Ministeri de Treball l’any 2015, només un 39% del personal investigador a Espanya és femení. D’aquestes, la gran majoria es concentren al món sanitari, mentre que continuen sent minoria en el món tecnològic; segons l’Eurostat, només un 15,4% dels especialistes TIC a Espanya eren dones. Si analitzem la història del premi Nobel, només 17 dones han guanyat un relacionat amb les ciències des de l’any 1901.
“És necessari augmentar el numero de dones dins les ciències i les tecnologies. També s’ha de veure el paper que juguem. A infermeria, per exemple, la gran majoria són dones, però els càrrecs directius són pels homes”, explica la Rosa Palacín, investigadora de l’IMCAB - Institut de Ciències Materials de Barcelona -. L’any 2015, el 100% dels càrrecs més alts dels organismes públics d’investigació estaven en mans dels homes, les dones dirigien un 18% de centres o instituts públics d’investigació, però representaven el 75% dins dels consells rectors, segons “Brecha salarial y científica de genero”. L’any passat, per primera vegada des de 1939, la presidència del CSIC va caure en mans d’una dona, Rosa María Menéndez.
El paper que juga l’educació
El problema d’aquesta bretxa entre dones i homes dins el món de les ciències i la tecnologia s’inicia a la infància. L’Eva Barberá de ‘Girls in Lab’, apunta a l’educació i les referències com un dels factors. “Hi ha una mancança a les escoles per fer la tecnologia més transversal”, explica Barberá, i afegeix que “la visibilitat de les dones relacionades amb les ciències i la tecnologia és molt baixa. Costa moltíssim que la gent sàpiga que hi ha dones rellevants a la història”.
L’any 2007, el govern de José Luís Rodríguez Zapatero va aprovar la Llei per la Igualtat Efectiva entre Homes i Dones. A l’article 24 d’aquesta es demanava “l’establiment efectiu de mesures educatives destinades al reconeixement i ensenyament del paper de les dones a la història”. El Parlament de Catalunya va aprovar l’any 2015 la mateixa llei, i estipula aquesta qüestió a l’article 21. ¿Es compleix de forma efectiva la llei? L’any 2014, L’Ana López-Navajas, una investigadora de la Universitat de València, publicava un estudi en el que mostrava que la presència de referents femenins als llibres de text només era d’un 7,5%.
“A les institucions els hi costa molt fer canvis efectius, però cada vegada hi ha més associacions que juguem el paper de visibilitat. Falten models, s’ha de mostrar que hi ha una quantitat de dones que han jugat un paper rellevant en les ciències i la tecnologia, però no per ser dona, sinó perquè ho van fer bé en el seu moment”, explica Carmen Ocal, vicepresidenta d’AMIT – Associació de Dones Científiques i Tecnòlogues-.
Un exemple d’iniciatives per mostrar referents femenins, podria ser la lectura teatralitzada “Madame du Châtelet i les seves seguidores a Instagram”,que van fer les investigadores de l’IMCAB a les jornades “Science & Tech Girls Vallès”, o el blog “Mujeres con Ciencia”, una iniciativa desenvolupada per la Càtedra de Cultura Científica de la Universitat del País Basc, que mostra les aportacions femenines a la ciència.
La conciliació familiar
Tradicionalment, s’ha associat el paper femení a les cures de la llar. La conciliació familiar és un dels factors que influeix en el desenvolupament d’una carrera científica. “S’espera que la dona porti més pes en les responsabilitats familiars i això fa que moltes dones visquin sota pressió, perquè acaben fent una doble jornada”, explica Palacín.
L’Imma Ratera, investigadora de l’IMCAB, explica que per fer una carrera científica és molt important la mobilitat. “Hi ha un punt de la carrera investigadora en que és fonamental sortir a l’estranger. Moltes companyes renuncien a aquesta etapa per poder formar una família, ja que aquests dos punts coincideixen en molts casos”, assegura Ratera. La investigadora de l'IMCAB apunta aquest factor com un dels principals en la bretxa que hi ha entre les dones que inicien una carrera acadèmica i aquelles que continuen després dels doctorats.
Encara que la ciència i la tecnologia semblin un món masculinitzat, el paper de la dona a la ciència ha sigut rellevant. No cal marxar molt lluny, l'asturiana Margarita Salas va descobrir la proteïna DNA polimerasa, amb la que es pot reproduir i ampliar mostres d'ADN, i que ha sigut una de les patents que més royalties li va aconseguir al CSIC entre 1989 i 2009. Stephanie Kwolek va inventar el kevlar, la fibra amb què es fabriquen les armilles antibales. Ada Lovelace va inventar el llenguatge de programació dels ordinadors, i es considerada una de les primeres informàtiques del món. Els exemples podrien omplir una llista molt més llarga.
