[Per Albert Solé Bonamusa, periodista i director del D.S.]
Cal tenir coratge polític per prendre decisions impopulars avui, però que creus fermament en el seu benefici per a tots els ciutadans. Manuela Carmena, l’alcaldessa de Madrid, ho ha fet tancant el centre de la capital d’Espanya al trànsit de vehicles contaminants. Sap que des de la dreta se li tiraran a sobre i haurà d’aguantar la pressió durant un temps, però ho fa perquè creu que calia acabar d’una vegada per totes amb els greus problemes de contaminació del centre de Madrid. Ras i curt. Que els que ara no podran entrar a Madrid en cotxe no em votaran i boicotejaran? D’acord, però ho faig.
No és fàcil trobar polítics disposats a aguantar la pressió d’una part de la premsa i dels ciutadans, sabent que la decisió que prenen els podria afectar electoralment. Algú dirà que Carmena és una persona amb un recorregut polític curt i que s’ho pot permetre. Pot ser, però es presenta a la reelecció.
Davant d’aquesta situació, no haurien de fer tots els polítics el mateix? És a dir, si et presentes a un càrrec d’aquesta responsabilitat, com el d’alcalde d’una capital, hauries de fer el que diuen les teves conviccions sense tenir por al que diran o a les conseqüències negatives que puguin tenir. Per això t’han escollit, no? I si després els ciutadans no et renoven la confiança és que ells s’han equivocat escollint-te, però tu segueixes sent el mateix de sempre.
Quants polítics d’aquests coneixeu? Alguns que no fan el que han promès et diran que l’administració pública és més complicada del que sembla des de fora i que pots fer menys que el que creies abans d’entrar. I és cert, però això no pot servir d’excusa per no fer res. I quan dic “no fer res” parlo dels grans projectes promesos, les grans revolucions que plantejaves. A Ada Colau, al cap d’un any de ser alcaldessa de Barcelona, li van retreure que quasi no havia fet cap dels grans canvis que duia al programa i va respondre amb la frase aquesta que els processos a l’administració són més lents del que creia.
Un polític revolucionari hauria de ser conscient d’aquestes limitacions burocràtiques i no prometre que ho canviaran tot en quatre anys. Però sí que han de fixar-se un objectiu molt ambiciós. Només un. I anar-hi a totes. Com tancar el centre de Madrid al trànsit.
