Per Marta Ordóñez i Pilar Armengol
Diuen que el cel és el sostre del món, però molts de nosaltres no ens sentiríem segurs si haguéssim de dormir sense un sostre damunt dels nostres caps, amb l’única companyia de la solitud. És la situació d’una quinzena de persones a Sabadell, considerades ‘sense sostre’. Però 95 persones més es troben en una situació d’infrallar molt greu: vivint a una habitació, de la caritat d’entitats, a naus industrials o fins i tot a cases ocupades. Parlem de sensellarisme, també present a la nostra ciutat.
Entitats com Sense Sostre, Housing First, les Calcutes o Cáritas són les encarregades de paliar els efectes socials més devastadors als que s’enfronten aquestes persones. A continuació teniu l’experiència de Joan Saborido, un ex usuari de l’entitat Cáritas i un apunt de dos voluntaris: en Miquel i el Francesc. Cliqueu sobre les icones per conèixer la història i, si us interessa, podeu llegir el text complet a l’edició en paper.
