Oci i cultura

90 anys de Tintín: parlen els tintinaires de Sabadell

P.J. Armengou / Guillermo Altarriba ]

Al reporter del tupè i el gosset blanc no se li noten les arrugues. I això que ja té noranta anys. Potser és pel fet que és un personatge de còmic, però sigui com sigui Tintín ha envellit bé. Es calcula que cada tres minuts algú al món compra un dels seus àlbums; i els seus adeptes –“joves de 7 a 77 anys”, deia el seu autor– no paren de créixer, dècada rere dècada.

Hergé, àlies del dibuixant belga Georges Remi, va publicar la primera vinyeta de Tintín tal dia com avui del 1929. Ho va fer al su- plement infantil de la revista Le Vingtième Siècle, en la qual aparei- xerien per entregues les seves set primeres aventures. En total, Hergé va publicar 24 àlbums entre 1930 i 1976. L’últim, Tintín i l’art Alfa va quedar interromput per la mort del dibuixant l’any 1983.

Sabadell, ciutat tintinaire

Les Aventures de Tintín i Milú enganxen i els seus aficionats i experts –tintinaires o tintinòlegs– es compten per centenars. A Catalunya hi ha hagut sempre una gran afició pel personatge, i al Vallès Occidental, encara més. És, en proporció, la comarca catalana amb un percentatge més alt de socis de 1001; la principal associació de tintinaires de Catalunya, que llegida sona com el nom de l’inseparable gos de Tintín.

A Sabadell existeix el grup MoulinSab, nascut el 2006 arran de l’organització de la segona trobada de tintinaires de Catalunya, que va celebrar-se als Jardinets de l’Antiga Fundació Caixa Sabadell. Per celebrar aquests 90 anys, en parlem amb alguns dels tintinaires més destacats de Sabadell:

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

L’opinió de l’expert: Manel Camps i Bósser, periodista i tintinòleg

El 10 de gener del 1929 van néixer Tintín i Milú. Aquell dijous d’ara fa noranta anys, Le Petit XXè, el suplement per a infants i joves que editava Le Vingtième Siecle, diari catòlic i nacionalista de Brussel·les, va publicar la primera aventura de l’intrèpid periodista i el seu inseparable fox terrier blanc.

El director del periòdic, el sacerdot Norbert Wallez, havia encarregat a Hergé, la direcció del suplement, i també va animar-lo a incloure-hi un personatge que encarnés els valors de l’humanisme cristià i fos un model per als infants i els joves belgues. Wallez, que va tenir gran influència sobre l’Hergé dels primers anys, també va demanar-li que la seva nova creació protagonitzés una apologia de l’anticomunisme. D’aquesta manera va néixer la primera aventura del jove reporter belga: Tintín al país dels soviets.

Tintín és un dels fenòmens més rellevants de la comunicació de masses des que les seves aventures es van començar a publicar a l’àrea francòfona durant els anys trenta del segle XX. Avui, és un heroi juvenil universal i el seu creador és un dels grans genis del nostre temps. Hergé és el refe- rent indiscutible de la denominada línia clara, la tècnica de dibuix que utilitza només els colors plans i que prescindeix de les ombres per explicar històries en què es combinen els personatges de ficció amb entorns reals dibuixats de manera ben identificable.

Tintín a Catalunya

Altrament, les aventures de Tintín han estat una eina important per introduir els infants en el gust per la lectura. A Catalunya, aquesta funció va ser ben clara des que van començar a publicar-se els primers àlbums en castellà, a par- tir de l’any 1957, gràcies a la determinació de Conxita Zendrera, de l’Editorial Joventut de Barcelona. I també, des del dia de Sant Jordi del 1964, quan va aparèixer el primer àlbum de Tintín en català –Les joies de la Castafiore–, va contribuir a la divulgació del català en uns anys ben difícils per a la nostra llengua.

Vinyeta de ‘Tintín al país dels soviets’, el primer àlbum del reporter, i que ha estat recentment acolorit i reeditat per l’editorial Casterman / HERGÉ-MOULINSART

El traductor al català de l’obra d’Hergé, el terrassenc Joaquim Ventalló i Vergés, era ben conscient que per a molts nens i moltes nenes Tintín seria la seva primera experiència com a lectors en català i, per tant, va optar per fer servir un català viu i fresc, farcit d’expressions ben conegudes i tradicionals, i fugint dels castella- nismes de què estava impregnat aleshores. A diferència del que va passar a Espanya, a Catalunya Tintín va tenir un gran èxit i va esdevenir ràpidament un bon instrument per a la promoció de la lectura i l’aprenentatge de la llengua, tant la castellana com la catalana.

Tintín va arribar a la nostra ciutat fa seixanta anys per la Creu Alta, a través de la Llibreria Cervantes, d’Angelina Playà i Isidre Artigas. Per als que vam créixer llegint Les aventures de Tintín i descobrint amb elles altres països del món, i que avui encara conservem a casa els àlbums amb el llom de roba ben deslluït de tant rellegir-los, ens satisfà molt veure que el nostre heroi arriba als noranta anys en plena forma, sempre al servei de les causes justes i despertant l’interès de noves generacions d’infants i joves que, molt sovint, el descobreixen a través dels seus pares i mares.

Comentaris
To Top