[Per Marc Basté Alujas, Editor del D.S.]
La Marisol Martínez és un dels personatges més interessants que habiten el consistori. La vaig conèixer fa poc més d’un any en una trobada a l’Ajuntament on havíem anat a explicar els nostres plans amb el Diari. Va ser una reunió institucional amb l’alcalde i responsables de comunicació fins que va fer acte de presència la Marisol. De cop, la reunió va pujar d’intensitat, els arguments es van fer més punxeguts i totes les alarmes personals se’m van disparar: estàvem davant d’un autèntic animal polític.
L’impacte va ser profund i aquell primer round demanava una segona volta. Li vaig oferir fer un cafè plegats per entendre-la millor i complementar la primera impressió. Després de dos cafès i dues hores de conversa, la impressió era molt diferent (i, ho confesso, molt més positiva).
És una de les polítiques amb més experiència del consistori i amb les coses més clares. Té els barris al cor i el Centre al cap, i té molt clar que Sabadell no prospera si no es compta amb les dues realitats i s’empeny conjuntament per progressar.
En un moment en què el ‘Procès’ i la nova política han empès els partits a saturar l’escenari de gestos, dogmes i actes de fe, es troben a faltar discursos veritablement locals i arrelats, i polítics capaços de construir i tirar endavant un projecte de ciutat. A més del posicionament nacional –tan legítim i necessari en aquest temps– i de les causes justes, la ciutat necessita projectes, ambició i capacitat de gestió.
En aquest context, la Marisol és un outsider refrescant. No li deu res a cap estructura de partit, el seu discurs és 100% Sabadell, és flexible i pragmàtica, parla clar i se l’ entén tot. Té un repte important, però: explicar els resultats de la seva gestió en aquests 4 anys. Ha estat una legislatura estranya, on sembla que s’hagi dedicat més esforç a queixar-se d’una herència desastrosa i un Ajunta- ment “contaminat”, que no pas a reivindicar èxits propis. Qualsevol que hagi format part d’aquest govern, i ella especialment, ha de marcar estil propi i demostrar capacitat de gestió i d’execució.
La Marisol és ambiciosa. Es presenta per ser alcaldessa, i no li falten ni l’energia ni la visió: els dos actuals regidors se’ls va inventar quan va decidir crear Guanyem i va hipotecar casa seva per presentar-se a les eleccions. És una emprenedora de la política que aposta fort, no li fa por guanyar i sap com fer-ho. Ho aconseguirà?
