“La Gala no pot agafar transport públic per arribar a Vall d’Hebron, seria perillós per la seva salut”, explica l’Estefania, mare d’una nena de cinc anys amb càncer. El Taulí tanca aquest gener el servei d’oncologia infantil per concentrar el servei a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, però l’impacte del trasllat traspassa les pures gestions administratives.
La Gala, que pateix una leucèmia agressiva des de fa uns tres mesos, s’està sotmetent a un tractament que l’obliga a acudir quatre dies a la setmana a l’hospital de dia. “Tenim el Taulí a menys de tres quilòmetres, hi arribem en un moment”. Però a partir de divendres vinent, 1 de febrer, l’Estefania i la resta de pares i mares que tenen els seus fills hospitalitzats a oncologia pediàtrica al Taulí, hauran d’agafar trens, autobusos i cotxes per arribar fins a Barcelona. Quatre dies per setmana. “El que em suposava un trajecte de poc més de cinc minuts, ara aumenta fins els trenta”, lamenta. Això, si no hi va en hora punta. D’aquesta manera, la família hi destinarà una mitja d’una hora i quaranta minuts més de desplaçaments cada setmana.
“Tinc sort de tenir carnet de conduïr i cotxe, perquè no podriem anar en tren”, apunta l’Estefania. La petita té prohibit desplaçar-se en tren o cap altre tipus de transport públic per la seva malaltia: les seves defenses podrien baixar i seria perillós. “Vam anar a veure la passada de Sant Antoni amb màscara, ha d’utilitzar-la als llocs on hi ha afluència de gent”.
Urgències
Febre, sagnat, mal de cap… L’Estefania viu en estat d’alerta per si la seva filla pateix algun dels efectes adversos de la quimioterapia. La Gala està fent front a un tractament “molt fort” i davant qualsevol petit símptoma ha d’acudir immediatament a urgències oncològiques. “Em fa patir una urgència quan el servei es traslladi a Barcelona. Cal atendre-la immediatament i l’urgència sorgeix a qualsevol moment del dia: potser a les nou del vespre amb trànsit reduït o bé a hora punta, amb retencions i cues”, mostra preocupada. És per això que demana que es mantinguin les urgències i l’hospital de dia.
Nous amics
L’Estefania posa en una balança els pros i els contres del trasllat. “Pesen més les pors i les incomoditats, però tot té la seva part positiva”, augura. Creu que la seva filla se sentirà més acompanyada per altres nens, al Taulí havia coincidit amb pocs. Especialment n’és una bona noticia per quan estigui ingressada. De moment, li esperen uns dos anys de desplaçaments de Ca n’Oriac a Barcelona.
