Aquest matí s’ha homenatjat als 60 deportats sabadellencs que van passar pels camps de concentració nazis, coincidint amb el Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust. A l’acte, Elisabet Garcia Garrigós, la besneboda d’Eduard Garrigós, que va ser deportat al camp de Mauthausen, ha llegit fragments de la seva memòria oral. Un altre besnebot, Adolf Pla Garrigós, s’ha encarregat d’interpretar diferents peces en piano. Posteriorment s’ha fet l’ofrena floral al monòlit en homenatge als deportats sabadellencs, i també s’ha fet una encesa d’espelmes per recordar-los. Fa uns dies, el monòlit es va traslladar des de la Salut fins la plaça de Montserrat Roig del barri de l’Eixample.
L’acte ha començat amb la lectura de les memòries orals d’Eduard Garrigós. El text explicava les dures condicions que van patir les persones que van ser internades als camps de concentració. Garrigós explicava el seu dia a dia, i també la importància de la divulgació d’aquests fets. La lectura ha anat a càrrec de la seva besneboda Elisabet Garcia Garrigós, i després de la lectura de cada un dels tres fragments, el pianista i també besnebot, Adolf Pla, ha tocat diferents peces.
Després de la lectura i els discursos, s’ha dut a terme l’ofrena floral. L’Ajuntament, tots els partits polítics del consistori menys el Partit Popular, familiars dels deportats sabadellencs i diferents entitats han fet les seves ofrenes. Posteriorment, membres de comunitats i col·lectius que van ser represaliats a l’època com els jueus, els testimonis de Jehovà, els gitanos o el col·lectiu LGTB han fet una encesa d’espelmes.
“Hem d’evitar que l’extrema dreta entri a les institucions”
“La comunitat internacional ha instaurat com a lema d’enguany, “Arrencats de Casa”, en memòria de totes aquelles persones que van haver de marxar de la seva llar per la força, i no només a nivell físic; també a nivell emocional. Perquè van ser traslladats a un lloc que només es pot qualificar d’infern”, explicava Enric Garriga, president de l’Amical de Mauthausen.
Garriga també ha agraït la tasca del govern municipal en la lluita i la prevenció contra el feixisme a través de la xarxa Mai Més, associació que coordina Sabadell des del passat mes d’octubre, quan va agafar el relleu a Santa Coloma de Gramenet. El president de l’Amical de Mauthausen també ha fet una comparació amb l’actualitat: “Aquests van ser els nostres refugiats i, en memòria seva estem cridats a denunciar la situació dels refugiats d’avui. La mediterrània és una tomba de persones innocents que intenten arribar a Europa”.
Garriga també ha assegurat que avui en dia es corre el risc que el feixisme torni. “Hem d’evitar que l’extrema dreta entri a les institucions”, deia contundent, i afegia que estava “rebrotant a Europa, i tenim casos com Polònia, Itàlia, o el cas d’Andalusia”. “Mai més feixisme, enlloc i cap a ningú”, finalitzava Garriga.
“Realitat massa vegades silenciada”
L’alcalde de Sabadell, Maties Serracant, ha explicat el motiu per escollir la plaça com el nou espai del monòlit. “Montserrat Roig va ser tota una referent i gràcies al seu llibre “els Catalans als Camps Nazis”, ens va descobrir una realitat massa vegades silenciada”, explicava l’alcalde.
Serracant ha fet una crida a la memòria històrica. “No podem construir una societat i un país més just i igualitari, si no agafem com a base el record, i el reconeixement cap a les víctimes de la repressió”, assegurava l’alcalde de Sabadell.
Qui era Eduard Garrigós?
Eduard Garrigós i Solé va néixer a l’any 1909 a Benillova (Alacant). La família va arribar a Sabadell l’any 1912 i l’última residència que se li coneix a la ciutat estava situada al carrer de Piferrer. Treballava a la filadora Ca la Daniela i va estar membre de la Federació local de Sindicats i militava a la UGT des de ben jove. Es va casar amb Maria Balaguer amb la que va tindre un fill l’any 1934.
Quan la guerra civil va esclatar, Garrigós va combatre a Jaca com a milicià, i posteriorment va ocupar el càrrec de Comissari Polític de la brigada 139 de la divisió Líster a Jaen. L’any 37 es va separar de la seva dona, i en acabar la guerra va haver de fugir pels Pirineus cap a França, on va estar internat als camps d’Argelès, entre d’altres.
Després de l’ocupació nazi de França, va ser capturat i deportat a un camp de concentració de la Baixa Saxonia, des d’on l’any 1941 va ser transferit al Camp de Mauthausen. Després de l’alliberació per part de les tropes americanes a l’any 1945, va instal·lar-se a França on va formar una nova família. Després de la mort del dictador, va tornar a tenir contacte amb la família de Sabadell.
