[Per Josep Mercadé, periodista]
El trasllat dels serveis d’Oncologia pediàtrica del Taulí al macrohospital Vall d’Hebron de Barcelona està tenint diferents lectures. El fet que sigui motiu de polèmica és lògic, ja que qualsevol canvi sempre provoca reticències i queixes. Gairebé mai és acceptat a la primera, encara que pugui representar a la llarga una millora. El que costa més d’empassar és que pugui esdevenir un tema d’enfrontament polític en plena precampanya de les eleccions municipals.
Els que hem seguit els plens municipals durant molts anys sabem que aquest altaveu és aprofitat per tots i cadascun dels grups municipals per desgastar el contrari. Aquesta és una dinàmica que es repeteix a cada legislatura i és patrimoni de tots. Però hi ha qüestions que resulten molt desagradables fer-les servir com argumentari. La d’aquest trasllat d’oncologia pediàtrica n’és una.
A banda del que puguin dir els nostres polítics, aquest canvi convé analitzar-lo des d’un vessant més humà. Val a dir que en cap moment s’ha posat en qüestió la feina dels professionals. Per diferents motius he tingut l’oportunitat de ser testimoni de la seva activitat. El tracte exquisit cap als infants demostra la capacitat de l’equip que presta aquest servei. Tot i les mancances d’espai en un hospital que ha d’atendre un segment de població molt ampli.
Aquest trasllat no es fa a un centre que està a l’altra punta del món. No sé si la gent del Vallès pensa amb els malalts de la Catalunya interior que, quan necessiten assistència, tant sí com no han de fer trajectes molt més llargs dels que ara faran els nens i nenes malalts de càncer del Taulí cap a la Vall d’Hebron.
Per motius familiars he conegut els serveis d’Oncologia pediàtrica de Berlín. En aquesta macrociutat només hi ha dos centres amb aquesta especialitat. El que està més cèntric, per dir-ho d’alguna manera, registra una altíssima ocupació. L’altre –el que he conegut– està a una hora de les zones més cèntriques de la capital alemanya. Però, en canvi, les instal·lacions són molt grans i disposen d’espais de jocs per als infants ingressats i tractats. I també unes zones d’estada per a les famílies que han de passar moltes hores a l’hospital. Això compensa una mica el trasbals dels llargs viatges que han de fer.
