Publicitat
Ciutat

L’alcalde i el Toni: quinze testimonis de la figura d’Antoni Farrés

Aquest dimecres 13 de febrer fa deu anys de la mort d’Antoni Farrés (1945-2009), alcalde de Sabadell durant 20 anys

Antoni Farrés, en una imatge d'arxiu, al seu despatx / PERE FARRAN (AHS)

Aquest dimecres 13 de febrer fa deu anys que un càncer de pulmó letal es va endur l’exalcalde de Sabadell Antoni Farrés (1945-2009), diagnosticat només set mesos abans. Fumava molt –moltíssim– i ni una angina de pit durant l’alcaldia va aconseguir desenganxar-lo de la cigarreta que tenia sempre entre els dits. Hem entrevistat i demanat articles a amics, companys de partit, rivals polítics, periodistes i historiadors per parlar de l’alcalde Farrés; però també del Toni. Aquest és un resum de les vint pàgines que el Diari de Sabadell va publicar el passat cap de setmana per recordar a qui fou un apassionat alcalde de la ciutat durant 20 anys, i també fill, amic i company.

Núria Sabater – Mare d’Antoni Farrés

Encara hi ha gent ara que m’atura pel carrer i em diu ‘vostè és la mare de l’alcalde Farrés, oi?’. […] Ell estava molt convençut de ser alcalde. I també estava molt segur que guanyaria. Si no hagués guanyat hauria tingut un desengany. I s’hi va estar 20 anys! I a les eleccions del 1999, si hagués volgut presentar-se, també hauria guanyat, però jo li havia dit que marxés per la porta gran. Jo li deia; ‘Potser ja n’hi ha prou, Toni’, però es continuava presentant. Ho feia amb molta il·lusió i s’hi entregava molt.

Josep Maria Farrés – Germà d’Antoni Farrés

A la seva escala de valors, la seva persona o la seva imatge estava a baix de tot. Mentre ell era alcalde, en vam ser més víctimes que beneficiaris. I això m’agradaria que quedés clar. Hi ha diversos exemples que no cal explicar, però els familiars, pel fet de ser-ho, no vam poder optar a llocs de feina públics perquè ell ho va impedir. Caldria veure d’on li sorgeix aquesta ètica fins al moll de l’os. Ell neix en una família religiosa cristiana, va anar a una escola religiosa, cosa que li va donar uns valors profunds. I d’aquí, amb la seva evolució personal, i altres influències, com el pas per la universitat, acaba sent qui és i com és.

Fotografies de la familia Farrés Sabater / D. S.

Lluïsa Miret – Amiga d’Antoni Farrés

Ens vam conèixer els anys seixanta, al tren. Els dos anàvem a estudiar a Barcelona. Quan es va casar amb la Mei vam seguir l’amistat. Érem una bona colla, tots amics. Fèiem sopars, sortíem tots junts de càmping. Era un ambient de discussió política, parlàvem de tot. Ens ho havíem passat molt bé. El Toni el recordo com a molt carinyós i cordial. Un seductor polític. Va ser un home complex, i quan tenia clara una cosa era inamovible. Era una persona de principis.

Quim Góngora – Amic d’Antoni Farrés

Era auster i honest fins a l’extrem. Era tan institucionalista que el primer que va fer quan va decidir deixar l’ajuntament va ser trucar al president Pujol i explicar-li que plegava. I mira que s’hi havia barallat amb el Pujol, però es tenien molt de respecte i al final van acabar sent molt amics. Era molt sentimental, plorava a la mínima, mai en públic, és clar. Aleshores patia perquè el banc no li donava la hipoteca de la casa, per la separació amb la Carme… jo l’havia vist plorar per tot això. Els últims anys teníem molta amistat, em deixava dir-li el que volgués, a mi m’escoltava. Una altra cosa és que em fes cas.

Ramón Vallbé – Advocat laboralita i amic d’Antoni Farrés

Vam treballar junts al despatx fins que ell va ser nomenat alcalde i ho va deixar. Bàsicament ens dedicàvem a dues coses; d’una banda, ajudar els treballadors, i de l’altra, ajudar els presos polítics de l’època. Vam haver de treure molta gent de la presó. […] Vam acabar sent amics, compartíem festes i trobades. Després, quan va ser alcalde, ja no ens vèiem tant. […] Al Toni sempre l’enyorarem, però tenia un ego molt fort. Quan era alcalde, sempre parlava del mateix. Estic d’acord amb algunes veus que creuen que es va equivocar deixant l’alcaldia sense donar-li continuïtat al PSUC.

L’alcalde Farrés amb el capgròs que li va fer Jordi Grau, del popular taller de gegants de Terrassa El Drac Petit / CRISTÓBAL CASTRO

Joaquim Nadal i Farreras – Exalcalde de Girona (1979-2002) i exconseller de la Generalitat de Catalunya (2003-2010)

Jordi Casas, senador de CiU i regidor durant anys a l’Ajuntament de Sabadell, aquest va explicar la següent anècdota: la burgesia de Sabadell explicava que Toni Farrés els havia donat dos disgustos, primer quan va guanyar les eleccions municipals del 1979 a Sabadell encapçalant la llista del PSUC, i el segon quan va anunciar que plegava. Em sembla una bona síntesi de l’impacte que va tenir a la seva ciutat aquest advocat laboralista abocat en la cosa pública i els interessos dels treballadors, radicalment municipalista i compromès amb un programa de modernització de la seva ciutat que buscava la complicitat del teixit industrial, del teixit financer, del teixit associatiu i del món sindical, obrer i dels moviments veïnals. […]  El càncer que l’havia rondat diverses vegades se’l va endur el 13 de febrer del 2009. Un cop més vaig plorar llàgrimes de tristesa pels fils invisibles que ens unien i pels fils invisibles que es trencaven amb la seva mort. I aquesta profunda tristesa que ara expresso serenament corresponia en aquell moment a l’esfera d’una amistat personal que no havíem d’exhibir perquè en teníem prou sabent-la nosaltres.

Jordi Pujol i Soley – Expresident de la Generalitat (1980-2003)

L’alcalde Farrés va poder fer realitat alguns dels seus projectes. L’Eix Macià n’és un exemple especialment brillant. Però va topar amb la dificultat d’un terme municipal molt petit. Malgrat això va reforçar la personalitat de la ciutat amb sentit integrador. La prova és que a totes les eleccions municipals el va votar gent que no era del seu partit. Per exemple, gent del meu partit. Perquè se’l veia com un apassionat de Sabadell. I de Catalunya. Sempre va tenir amb Catalunya una actitud compromesa.

Publicitat

Josep Oliu i Creus – President del Banc Sabadell

Amb el Toni ens coneixíem de ben petits perquè tots dos vivíem al centre de la ciutat i perquè compartíem el fet de ser fills de directius del Banc Sabadell. […] Després, les nostres vides van seguir camins diferents, però ens vam anar veient i mantenint la nostra estima i relació d’amics. D’alguna manera sempre sabíem l’un de l’altre. Amb el Toni teníem l’afany compartit de canviar el nostre país i fer que ens en poguéssim sentir orgullosos. El Toni era brillant, i a la vegada senzill, una persona afable i pròxima, un home de Sabadell. Sempre el vaig admirar com a polític de la meva ciutat. […] Va rebre una ciutat desarticulada i en crisi i, després de vint anys a l’alcaldia, va deixar una ciutat cohesionada i amable, de la qual els seus ciutadans ens en sentíem molt orgullosos.

Antoni Farrés, relaxat a l’estudi de Catalunya Ràdio l’any 2005, on feia de tertulià al programa d’Antoni Bassas / ARXIU CATALUNYA RÀDIO

Antoni Bassas – Periodista

Farrés no concedia gaires espais als desconeguts en les distàncies curtes. Era l’antítesi de la frivolitat. Gastava una serietat generacional de noi de postguerra, un posat eixut de militant en la clandestinitat i el comportament ortodox de qui ha canviat de classe en la lluita de classes. […] Em va costar un any convèncer-lo perquè acceptés d’incorporar-se a les tertúlies del Matí de Catalunya Ràdio. Molt en el seu paper de guardià de les formes, ja no creia que hagués de parlar en públic si no tenia un càrrec públic. Però la possibilitat de tenir un altaveu per a la seva quota personal i ideològica, la passió per les noves tecnologies, i el descarrilament de la imatge pública de la seva ciutat van poder més. Haver-li insistit va ser un dels millors encerts d’aquells anys de ràdio, perquè Farrés no era un tertulià efectista, però si en Farrés ho deia, la gent el creia, perquè era un polític amb presumpció d’honestedat. I avui dia, aquest perfum va molt escàs.

Manel Larrosa – Arquitecte i exregidor d’urbanisme (1979-1987)

Avui, el Toni ens receptaria la mateixa fórmula com la que ell va representar: eurocomunista en expressió de l’època, però socialdemòcrata radical en contingut. El retorn als orígens seria aquesta ratificació de creure que la política que entenia llavors com a possible seria la que ara ens cal novament. […] El Toni reivindicaria novament una gestió pública i un lideratge forts en un moment en què les opcions per la fluïdesa i l’efímer semblen impregnar notablement la política. Però no hi hagué lideratge fort sense una pressió social prèvia en què ell participà a construir, amb la qual cosa ens situem no als anys setanta, sinó als seixanta, en un cicle de més de mig segle. La política seria com la pedra de Sísif, un cop dalt de la muntanya l’has de recuperar a baix del tot, per començar novament des de zero.

Jordi Serrano – Historiador i rector de la UPEC

Hi ha moltes visions d’Antoni Farrés i quasi totes més o menys versemblants. Antoni Farrés passarà a la història de la ciutat per la seva etapa inicial, com a advocat de treballadors represaliats durant la dictadura, com a líder durant la vaga general i després com a cap d’un equip de gent que van entrar a l’Ajuntament per aplicar un programa revolucionari que va iniciar una de les etapes més fructíferes de la ciutat. Farrés va passar del nacionalcatolicisme i la catequesi, al comunisme, la comuna, el leninisme, i després a la gestió del poder i el sabadellenquisme. Massa coses per no quedar desubicat. Tot i que va ser molt el que la ciutat va fer en aquests anys, cal tenir present el que ens indicava Albert Camus: “Les victòries seran sempre provisionals… Sempre, ja ho sé. Però aquesta no és una raó per deixar de lluitar”. Mai, però, una ciutat ha estimat tant un home.

Presa de possessió del primer Ajuntament democràtic de Sabadell l’Any 1979 / CEDIDA

Joan Brunet i Mauri – Periodista

Antoni Farrés fou un ciutadà d’idees clares i de voluntat fèrria, valors que no abandonaria en la seva etapa al capdavant de l’alcaldia. Ell era un personatge que no deixava indiferent a ningú i que projectava una ombra allargassada amb una gamma de clarobscurs infinita. […] Avui, quan rememorem els deu anys de la mort del ciutadà Farrés i els vint anys del final de la seva etapa com a alcalde, no pot ser sobrer constatar una vegada més que sense la seva visió i sense la seva dedicació no hauria estat possible que Sabadell fos com avui i que tal com va deixar escrit Manuel Foraster Giravent, “Farrés passarà a la història de Sabadell per la seva capacitat de liderar la transformació d’una ciutat i a la història de la política catalana pel seu rigor, la seva independència i la seva honestedat”.

Oriol Civil – Exregidor del PSC

Cal reconèixer que va dedicar la seva intel·ligència, habilitats i treball en interès de la ciutat i la gent de Sabadell. Després de 30 o 40 anys és un xic difícil reviure fets i relacions personals. Amb en Toni Farrés vam jugar en camps políticament contraris dins de l’esquerra. […] Tenia una personalitat molt marcada. Ara el recordo com un ciutadà que va treballar per la ciutat amb encerts i desencerts. Entre aquests, considero que va ser un error sociològic i econòmic voler “promocionar” Sabadell com a ciutat de serveis, oblidant que Sabadell havia estat industrial i encara ho havia de ser malgrat les crisis. En la seva memòria queda que va saber liderar amb èxit el pas a la democràcia municipal i la imatge que va donar de Sabadell.

Marc Batlle – Exregidor de CiU a Sabadell

Vam coincidir a Can Colapi. El Toni era dos anys més petit que jo però compartíem un amic, en Josep Maria Plans. […] A les primeres eleccions municipals democràtiques ens retrobem a l’Ajuntament. Jo de regidor de CiU, a l’oposició. Malgrat no haver-nos vist durant anys, l’amistat havia quedat. Al principi de l’ajuntament democràtic, el PSUC anava molt fort, amb molts fums. Però que el PSC els superés a les autonòmiques del 1980 per al PSUC va ser un cop molt fort. A partir d’aleshores els baixen els fums i el Toni es va humanitzant. A partir d’aquest moment el nostre grup municipal es va entendre millor amb ells. Només ens barallàvem en allò que era essencial, per la resta sempre arribàvem a un acord, i això va ser gràcies al Toni.

Dolors Calvet – Exregidora del PSUC i l’Entesa

Era un home molt enèrgic, entusiasta i que s’apuntava a qualsevol cosa que semblés impossible, i l’altra característica de la seva trajectòria era l’austeritat; per a mi, una cosa necessària, però per a ell, imprescindible. Com a alcalde, penso que va ser el millor alcalde de Catalunya. Va tenir visió de ciutat. A Sabadell hi havia el 42% d’atur. La gent treballava en tallers clandestins. Ell va intentar que la gent deixés de treballar en aquests tallers, però abans es va inventar una normativa per fer naus industrials, com Can Roqueta i va facilitar que aquests tallers es traslladessin a un lloc més segur. En aquell moment, Sabadell va ser pionera, com ho va ser anant a buscar diners a tot arreu, i també en el pla del Centre. Penso que la gent no exagera quan té un visó positiva del Toni.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top