Opinió

Un nou Farrés, si us plau!

Amb les municipals ens cal iniciar un nou cicle de 20 anys, no menys transformador que el període Farrés

Una fotografia dels membres del PSUC de Sabadell / CEDIDA

[Per Manel Larrosa, arquitecte i exregidor del PSUC (1979-1987)]

Deu anys després de la seva mort (13-2-2009), vint anys després de la fi del seu mandat (1999) i quaranta anys després de l’arribada a l’ajuntament (1979) encara podem reivindicar un nou Farrés.

Liderat

Ens cal una alcaldessa, o un alcalde, que dirigeixi la ciutat. Tot i que una alcaldia forta comporta inconvenients. Ho sabem, vam conèixer el Toni en tots els seus matisos. Que no duri vint anys, però que els traci. Cal un liderat fort, però que faci equip amb els regidors. Una alcaldia jove, que demostri que la seva generació mereix respecte. I que es guanyi aquest respecte personal i d’equip. No cal que de partida tingui al cap el model sencer a vint anys vista, però sí que els construeixi en plena navegació i, això també, des del primer dia. Que nomeni un equip directiu tècnic professional, res de coordinadors ni assessors. Una alcaldia que parli. Que no emeti només algun tuit. Que traci horitzó. Capaç de fer surf sobre el conjunt de partits, sumant-los en tot el possible, sense excusar-se en les dificultats de la divisió de la representació electoral. No un líder fort sense cultura pública, però tampoc un antilíder sense direcció, tou de mena.

Pro públic

Cal que disposi d’una sòlida cultura (o d’una intuïció) d’opcions públiques. Que opti per un bon equilibri publicoprivat que redefineixi la ciutat. Que no es queixi de les dificultats de la “màquina administrativa”, sinó que les venci. Una alcaldia que no se la mengi la màquina, sinó que l’engreixi en favor de la ciutat. Que modernitzi l’administració. Capaç de definir horitzons econòmics i socials. Ha de ser de perfil socialdemòcrata, no de paraula, sinó de fets: econòmicament potent, socialment contundent. Que no sigui una persona alternativa (és a dir, hippie), sinó una personalitat radical, revolucionària.

Territori

Que alliberi la ciutat de l’actual condemna a la insignificança i la suburbialització, per exemple, davant de Cerdanyola o Sant Cugat.

Que recuperi capitalitat en un moment en què ja van millor els pobles petits amb grans polígons industrials (amb més ocupació, major inversió…) que no pas les velles capitals (val també per a Terrassa). Una alcaldia que cooperi amb Terrassa i que hi faci front comú: el pol regional de 400.000 habitants –una quarta part de Barcelona, poca broma!–. Que cooperi amb el Vallès, que tingui visió regional i d’escala catalana. Que s’enfronti a Barcelona, superant el debat que no ha de ser simplement a la contra, sinó en favor d’una regió que no ens menyspreï, però emparant la capitalitat, la seva i la nostra. Que canviï el model de transport públic en autobús de la ciutat, fins a fer-nos un model exportable. Que municipalitzi tot el creixement urbà pendent.

Polític

Capaç de parlar el mateix discurs al centre i als barris. Una alcaldia que soldi la ruptura electoral entre aquests dos àmbits. Capaç d’un nou horitzó republicà, respectuós amb els no independentistes, però amb pedagogia de republicanisme federal, de baix a dalt. Tant de bo sorgís amb primàries i que ens oferís liderat, equip i programa, de cop. Capaç de presentar-se a les primàries de l’ANC, les del seu partit i on faci falta. Que mostri a escala catalana un exemple de nou país fet des del municipalisme.

Social

Una alcaldia que municipalitzi l’ajuntament (el faci ciutadà), en comptes de pensar que l’òptim és la gestió centralitzada de tots els serveis. Que no s’excusi dient que ha d’atendre les urgències i que això fa perdre horitzó. Que fonamenti un discurs de salari social: escola, sanitat, habitatge, transport. Amb opcions socials fortes en habitatge i formació. Que faci una oferta sòlida als 22.000 joves en edat d’emancipació. Que endegui una política d’habitatge públic a l’escala dels 5.000 habitatges que demanem en 12 anys. Amb voluntat de cooperar intensament amb la ciutat. Que consideri les entitats i institucions locals com a eines públiques en tot allò possible. Que traspassi a la gestió social molts dels serveis perifèrics de l’ajuntament (neteja, recollida brossa, serveis ambientals, manteniments…). Que traci compromisos amb la formació, des de l’FP dual a la universitat. Que estrenyi lligams amb la UAB fins a fer-nos ciutat universitària.

Hi va haver un cicle de 20 anys Farrés (1979-1999), seguit de 20 anys més amb la bombolla immobiliària i la crisi. Amb les eleccions municipals de la primavera ens cal iniciar un nou cicle de 20 anys, no menys transformador que el període Farrés.

Comentaris

Diari de Sabadell, el diari de sempre, al servei dels sabadellencs i vallesans.

Telèfon Redacció: 937 275 545 sabadell@diaridesabadell.com

Telèfon Publicitat: 937 275 545 publicitat@diaridesabadell.com

Les Valls, 10, 2a planta 08201 – Sabadell

Copyright © 2018 Diari de Sabadell | Novapress Edicions S.L.

To Top