MARIA SALUT RENOM LLONCH

No passa res si encara no tens un ‘smartphone’

Una noia amb un mòbil / CEDIDA

[Per Maria Salut Renom, professora de Secudària i Batxillerat]

Aquest mes de febrer he fet un curs d’informàtica aplicada a l’aula. Haig de reconèixer que m’ha agradat i que m’obre un gran ventall d’oportunitats per poder aplicar les noves tecnologies, tant dins com fora de l’aula. Amb temps i molta paciència, hi aprofundiré.

Tanmateix, en l’àmbit escolar, no soc una incondicional de les noves tecnologies. Penso que la pedagogia es pot ajudar de la tecnologia, però el seu ús mai no s’hauria de confondre amb la innovació pedagògica. Ara que a les escoles es parla molt d’innovació, no hauria d’associar-se a la utilització o no dels dispositius a l’aula. La innovació va molt més enllà. Sobre això hi ha opinions diverses: des de les escoles que utilitzen els dispositius tecnològics com a eina incondicional per a l’aprenentatge; fins a l’altre extrem, les que creuen revolucionari deixar d’utilitzar-los.

A mi m’agraden i n’utilitzo a l’aula, però crec que el fet de conviure amb els adolescents dia rere dia em fa ser conscient que cal una reflexió profunda i ser prudent. Podria trobar moltes situacions per exemplificar el que acabo de dir, i n’he triat dues que afecten àmbits diferents, al voltant de l’adolescència.

Per una banda, si a l’aula plantegem activitats en què els alumnes han de buscar informació a Internet, com que l’accés a la informació és tan immediat, ens hem d’ocupar de pensar com fer que llegeixin amb deteniment i digereixin els coneixements que se’ls demana, perquè no acabi tot amb un copy-paste.

Més accés a la informació no vol dir més coneixement. No és la quantitat ni la velocitat el que determina si aprenen o no, sinó la qualitat i el procés d’aprenentatge. Com vetllar, doncs, per l’observació i experimentació, que són les bases del desenvolupament del coneixement?

El món va ràpid, nosaltres també, però l’aprenentatge és lent, i ho ha de ser. Requereix atenció i quietud mental. Els adolescents viuen un món vertiginós però necessiten calma, i no només per aprendre.

Massa hores davant les pantalles més que tranquil·litat poden conduir a un estat mental hiperactiu, a dèficits d’atenció, a la desconnexió del món real, a l’aïllament, la impulsivitat, el soroll… Potser amb tot això no en tenen suficient calma, no?

Per una altra banda, quan observo l’ús que fan els adolescents de les xarxes socials, em fa pensar que els alumnes de 12 anys no tenen la maduresa que requereix utilitzar lliurement aquests dispositius. Encara no són conscients de les conseqüències que poden tenir les seves accions, no tenen capacitat per discernir què els convé i què no. A les escoles venen Mossos d’Esquadra a explicar les conseqüències negatives d’un mal ús de les xarxes socials. Els impacta, i fins i tot a alguns els agafa por, però sempre hi haurà algú, el més agosarat, el més inconscient, que per la raó que sigui acabarà enviant una foto inadequada, un missatge erroni o un vídeo que el perjudica. Sempre hi haurà algú que es baixarà una aplicació on es poden criticar en l’anonimat. Sempre n’hi haurà…

A més, tenen una gran necessitat d’estar constantment connectats. I si en el grup de WhatsApp de la classe diuen alguna cosa que se m’escapa i em perdo alguna cosa important? En diuen la síndrome de FOMO (Fear of missing out), por a perdre’s alguna cosa…, que condueix a l’ansietat.

La inconsciència i el desafiament són característiques pròpies de l’adolescència. Per tant, pot ser la meva, la teva o la seva filla qui faci alguna d’aquestes coses. No val allò de…, la meva no ho farà mai.

Amb tot, però, no crec que s’hagi de prohibir que els alumnes tinguin accés a les xarxes, però com a mare i professora, sí que haig de reflexionar, i molt, sobre quan i quin és el moment més adequat per tenir accés a les xarxes. I aleshores sí, caldrà confiar en la seva responsabilitat i llibertat, i que en facin un ús raonable i saludable.

La tendència és anar ràpid, però potser sí que es pot anar a contracorrent: potser, per ells, podem ser valents i allargar el moment en què els regalem l’smartphone.

Comentaris
To Top