Ciutat

Forcadell dilueix la declaració d'independència: "Va ser política i sense conseqüències jurídiques"

Forcadell nega responsabilitats en el full de ruta independentista davant del Suprem en el judici de l'1-O

ACN

Va permetre les votacions de desconnexió i la tramitació del mateix referèndum de l'1 d'octubre de 2017, però veu un paper limitat en el Procés. Així s'ha defensat l'expresidenta del Parlament, la sabadellenca Carme Forcadell, davant del Tribunal Suprem en el judici de l'1-O.

A les preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal, Forcadell ha negat haver tingut un paper cabdal en el procés, que va acabar amb la declaració unilateral del Parlament del 27 de setembre. Ha afirmat que no va "participar" o "dirigir" cap estratègia: "Em vaig limitar a complir el meu càrrec de presidenta del Parlament. La meva tasca es limitava a l'àmbit legislatiu", ha exposat.

Així mateix, l'expresidenta del Parlament ha reconegut –tal com ja va fer en compareixences anteriors– que la declaració d'independència tenia un "caràcter polític" i no pas "jurídic", és a dir, no suposava l'efectiva creació de la república catalana.

Publicitat

Davant la insistència de la fiscal, que li ha arribat a preguntar de si es tractava d'una "mentida, broma, teatre, farsa", Forcadell ha insistit que es tractava d'una mera proposició. De la mateixa manera, l'expresidenta ha apuntat que el contingut sobre la independència recollit al programa electoral de Junts pel Sí no es va complir.

Forcadell (centre) amb l'exconsellera Dolors Bassa i el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart / EFE

Forcadell ha tret ferro als advertiments rebuts per part del Tribunal Constitucional en referència a les lleis aprovades per la majoria independentista. Sobre els avisos realitzats per l'alt tribunal ha assegurat que, segons la legislació vigent, "no és qüestió de la mesa del Parlament entrar en la constitucionalitat de les propostes", ha exposat l'expresidenta. Ara bé, ha afegit que "en cap moment hi havia la voluntat fer cas omís" als mandats de l'alt tribunal.

L'expresidenta del Parlament respon a les preguntes de la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i de la defensa i ha rebutjat, com la resta d'encausats, respondre les preguntes realitzades per l'acusació popular –el partit ultradretà Vox–. Forcadell ha declarat just després del president d'Òmnium Cultural i també sabadellenc, Jordi Cuixart.

Cuixart, davant del Suprem: “La meva prioritat ja no és sortir de la presó”

La via "ràpida" per la desconnexió

Forcadell ha explicat com va viure el ple del Parlament del 6 i el 7 de setembre de 2017, en què es van aprovar les lleis de desconnexió. Segons l'expresidenta del Parlament, es va fer "respectant els drets" de tots els diputats i ha apuntat que només va permetre una alteració en l'ordre del dia per aprovar la llei del referèndum.

La fiscal ha preguntat a Forcadell com és que es va fer "tan ràpidament", una afirmació que Forcadell ha respòs, breument, amb un: "Ràpid no va ser, va durar tot el dia", ha recordat l'expresidenta. Segons Forcadell, va escoltar els advertiments de la il·legalitat que s'anava a cometre per part del lletrat major de la cambra i del secretari.

"El Tribunal Constitucional també s'equivoca"

L'expresidenta del Parlament ha considerat que l'alt tribunal, mitjançant els advertiments d'inconstitucionalitat de les lleis de desconnexió, pretenia que la mesa i la presidència del Parlament es convertissin en "censors", com si es tractés d'una "extensió" del mateix tribunal.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, entre Oriol Junqueras i Carme Forcadell, després de declarar la independència el 27 d'octubre de 2017 / ACN

I això és una línia vermella per la sabadellenca, que va considerar que calia fer prevaldre els "drets fonamentals" –com el pluralisme polític i la llibertat d'expressió– i "la inviolabilitat parlamentària i el Reglament del Parlament" sobre els mateixos avisos del Tribunal Constitucional, institució que ha considerat que "també s'equivoca" i que està "polititzada".

Sabadell apareix en la declaració

La presidenta del Parlament també ha estat preguntada per les concentracions del 20 de setembre de 2017, on va participar després dels primers escorcolls a institucions catalanes i les detencions de càrrecs polítics.

Ha irromput la concentració celebrada a Sabadell aquell dia, en què es va detenir Joan Ignasi Sànchez, exregidor sabadellenc i assessor en matèria d'opinió pública al Departament de Governació. "No vaig presidir cap acte. Només hi vaig estar present i vaig demanar que s'alliberessin els detinguts", ha apuntat Forcadell.

Per què s'investiga Forcadell

A Forcadell se la investiga per un delicte de rebel·lió per haver sotmès a votació l'aprovació de la "legislació de suport" que va servir de "coartada" del procés independentista tot contravenint les resolucions del Tribunal Constitucional, que van suspendre i després anul·lar tant les lleis de desconnexió com la del mateixa convocatòria del referèndum de l'1 d'octubre.

Per aquests indicis, que apunta tant la interlocutòria com el mateix magistrat, la Fiscalia sol·licita 17 anys de presó per Forcadell, mentre que l'Advocacia de l'Estat demana 10 anys d'empresonament.

El delicte de rebel·lió precisa de violència, una violència que Forcadell ha rebutjat amb total contundència: "Si hi hagués violència, renunciaria a les meves conviccions", ha assegurat la sabadellenca, en resposta a la seva advocada.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top