Ciutat

GRÀFICS: Casats, fins que la mort ens separi?

Ni religiós ni per tota la vida. Els matrimonis a Sabadell han protagonitzat una metamorfosi en qüestió de dues dècades: els casaments per l’Església han caigut a les seves xifres més baixes, mentre entre les parelles augmenten les segones oportunitats: cada cop són més els divorciats que es tornen a casar.

Dels 1.544 cònjuges –772 parelles– que van contraure matrimoni el 2017, segons les darreres dades de l’Idescat, 319 havien tingut una unió anterior. Són un 20,7% dels afortunats, el doble si es compara amb fa una dècada i el triple en relació a l’any 2000. La pujada dels divorciats novament casats segueix l’esquema contrari que les unions catòliques, que marquen mínim.

Els casaments per l’Església eren la tònica de cada dia en els anys 1980 i 1990, quan l’ús de la unió civil era l’excepció. El declivi no va començar fins entrada la dècada dels 2000. A principi de segle, set de cada deu casaments encara eren eclesiàstics. El 2005, per primer cop la via civil es va imposar respecte la religiosa i des d’aleshores les xifres han baixat fins arribar a un mínim històric el 2017 amb 119 casaments catòlics, només un 15,4% de les unions registrades.

Ens casem menys?

Tot i els nous models de relacions i de famílies, a Sabadell l’opció de casar-se es manté sobre la taula. En els darrers anys, a la ciutat hi ha hagut una tendència estable. Segons les darreres dades disponibles, es registren 37 matrimonis per cada 10.000 habitants, una xifra idèntica a deu anys enrere. La dinàmica al conjunt del país, però, ha estat decreixent: a Catalunya es va passar de les 49 unions per cada 10.000 habitants del 1997, als 42 de 2007 fins caure als 39 registrats en el 2017.

L’estabilitat en els matrimonis no es trasllada en la natalitat. Fa deu anys, es registraven 2515 naixements a la ciutat (3,36 per cada nova unió), mentre que en el 2017 van ser 2017 (2,61 per unió).

Matrimonis globals

Les xifres sobre unions a Sabadell revelen un altre fenomen: l’augment dels matrimonis amb persones de nacionalitat estrangera, configurat per un nou ordre global en què han sorgit altres tipus de relacions sentimentals.

L’any 2000, les unions interracials eren ínfimes: amb prou feines arribaven al 4%. En l’actualitat, els matrimonis amb almenys un dels cònjuges estrangers ja són un 21,4% del total. Casar-se ara ja no és qüestió ni de religions, ni d’estat civil ni tampoc d’origens.

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top