Oci i cultura

L’òpera ‘La Maternitat d’Elna’ arriba a Sabadell

L’Acadèmia de Belles Arts segueix apostant pels projectes emergents de qualitat. El pròxim dissabte oferirà un nou espectacle a les 21 h a l’auditori de l’Acadèmia. Es tracta de ‘La maternitat d’Elna’, una òpera contemporània creada pel jove Martí Carreras que explica la història de dues mares que van passar per la coneguda institució Maternitat d’Elna durant la Guerra Civil.

Laura i Nisele són dues mares acollides per la institució fundada per la infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz. “La història de les dues mares no està basada en cap cas concret, però és una història que podria haver viscut qualsevol de les dones que va passar per la institució”, explica Carreras. Tot i això, l’obra no s’allunya de la realitat, ja que recorda la història de moltes famílies fragmentades durant la Guerra Civil entre el refugi d’Elna i els que no hi arribaven i es quedaven als camps de concentració com els d’Argelers o Rivesaltes.

L’espectacle que es farà a l’Acadèmia serà la versió de l’òpera amb piano i solistes. La seva versió al complet, que compta amb fins a 120 persones, ja es va presentar el gener passat. “Vam fer diferents ‘suites’ l’any passat, i vam veure que l’espectacle podia funcionar amb diferents formats”, assenyala Carreras. L’òpera comptarà amb Rodrigo Vera al piano, i quatre solistes: Laura Brasó, soprano; Anna Farrés, soprano; Ainhoa Aguilar, mezzosoprano; i Joel Ruiz com a tenor. També Alfons Reverté, l’ideòleg i col·laborador amb el projecte des de l’inici, està a la direcció musical; Montse Miralles, a la direcció escènica; i Maria Marquès, al vestuari.

Una òpera que supera limitacions

El procés de creació no va ser senzill. ‘La Maternitat d’Elna’ va començar com un projecte de final de grau de l’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc) i de mica en mica va anar creixent. L’elecció del tema va ser una de les parts que va costar més. Carreras volia aprofitar per fugir de les temàtiques de l’òpera clàssica i així tocar un tema molt social com és el dels refugiats.

Però la temàtica no és l’única cosa amb la qual han volgut ser trencadors. “No estem limitats que tot passi al mateix espai”, assegura Carreras, “fem quatre canvis d’escena en una hora, una cosa impensable en la majoria d’obres clàssiques”. La història succeeix tant a la mateixa institució com en el camp dels refugiats d’Argelers. A més, al llarg de l’espectacle es projecten diferents imatges de la Guerra Civil per explicar parts de la història i posar l’espectador en context. Carreras va plantejar la seva òpera “com si fos una pel·lícula”. “Volia fer diferents canvis d’escenes i projeccions”, afegeix, “així també se li fa més amè al públic”.

Carreras està molt satisfet amb el projecte. Tot i això, afirma que “hi ha coses a millorar, però és habitual en l’inici de projectes així”. Segons el jove creador, el projecte ha tirat endavant gràcies a l’esforç de molta gent, a la qual assegura que està molt agraït, però també explica que fins a l’estrena va costar trobar certs suports. “Fins que no estrenes la gent no es creu el projecte, un cop has estrenat la cosa ja funciona”, destaca. Ara, però, l’òpera tira endavant a l’espera de passar per diferents poblacions catalanes.

Comentaris
To Top