[Per Anna Garcia Garay, poeta]
Marcel Bagés i Maria Arnal, a l’Embassa’t 2018 / ÓSCAR ESPINOSA
Ara que la primavera ja ha oficialitzat la seva entrada després de fer seus els darrers mesos d’un hivern de fred mandrós, molts comencem a pensar en totes les activitats que ens ofereix el bon temps d’ara endavant i, sense voler, m’he trobat enyorant els magnífics Vermuts de l’Embassa’t que l’any passat van ocupar el terrat del Museu del Gas –ara tancat– amb música en directe durant tots els caps de setmana d’abril i maig.
A casa ens agrada la música en directe i, quan les circumstàncies ho permeten, mirem de gaudir de bons concerts, sigui dins o fora de Sabadell. A banda d’esdeveniments de gran format ja consolidats com l’Embassa’t o el Fresc Festival, a la nostra ciutat actualment hi trobem espais on regularment es programa música en directe de grups i solistes més o menys coneguts. I sempre ha estat així, amb els seus alts i baixos al llarg del temps. Si retrocedim fins a la segona meitat dels anys seixanta, els meus pares acostumaven a anar a sales com el Club Juvenil, la Pista Florida o el Club Sírex a escoltar i ballar la música tocada en directe pels grups de l’època com Los Mustang, Los Sírex, Tony Ronald o Juan y Junior, tot just abans que les discoteques comencessin a fer-se populars.
Els locals d’oci que freqüentàvem els joves de la meva generació –els nascuts als anys 70– no acostumaven a oferir música en directe: eren temps de concerts de grans noms de la música pop i rock nacional i internacional com Bruce Springsteen, Dire Straits, Bryan Adams, Pink Floyd, Mecano, etc, així com de grups que tard o d’hora van acabar formant part del moviment del rock català, com Sopa de Cabra, Sau, Tancat per Defunció, Lax’n’Busto, Bars i Umpa-pah, entre d’altres, i que anàvem seguint de festa major en festa major. I ja que parlem de festes majors, no podem oblidar, sempre dins del marc de la Festa Major de Sabadell, les actuacions de grups com La Orquesta Mondragón, La Unión, Rebeldes, Ana Belén i Víctor Manuel i –si la memòria no em falla– el gran Julio Iglesias, entre altres artistes destacats d’aquell temps.
Llocs com el pati de l’Aliança Francesa, el Griffin a Ca n’Oriac, l’Espanyol al carrer Rocafort, el Jam Session al Raval de Dins, la sala Birdland al carrer Sant Sebastià i un renascut Krasna –que va durar poc però que va organitzar jams de jazz i blues– eren petits oasis on podies prendre una copa i gaudir d’un bon concert en directe i que ara ja només viuen al nostre record. Però, com deia a l’inici d’aquest article, a Sabadell encara disposem d’una oferta de música en directe repartida per tota la ciutat, amb propostes interessants. Hi ha centres cívics com El Teler al barri de Gràcia que programa el Jazz i Tapes, i l’Espai Cultural Àgora de Sol i Padrís que acull principalment bandes tribut; o l’Estruch que, com a part de les seves activitats culturals, també ofereix concerts al públic. La Capella de Can Gambús és un lloc ben actiu amb una agenda cultural on habitualment podem trobar música en directe cada diumenge a l’hora del vermut i a les tardes, juntament amb la Cava Urpí, espai que ofereix les actuacions del grup resident Los Duendes, així com altres figures del panorama musical català com Elena Gadel o Andrea Motis.
Primaverem, senyors, que els dies que vindran s’acosten carregats d’una promesa de llum, i no se m’acut una forma millor d’espolsar-se les restes d’un hivern que sortir de casa i anar a fer un vermut o una copa després d’un sopar amb amics. I, si l’estona la podem amanir amb música en directe, molt millor.
