[Per Jordi Serrano, historiador i rector de l’UPEC]
Entrada a la seu de la FBC al carrer de la Indústria / VICTÒRIA ROVIRA
Fa uns mesos proposava en aquestes mateixes pàgines la democratització i rejoveniment de la Fundació Bosch i Cardellach (FBC). Crec que s’està fent bona feina en aquesta direcció. Cal pensar a crear una mena de senat de la FBC simbòlic amb els numeraris. Crec que estaria bé mantenir l’alcalde com a president, però proposaria desdoblar amb un president honorari, l’alcalde, i un president formal. I crear la figura del director professional de la FBC. No té sentit tenir professionals i no tenir a aquestes alçades de segle un director professional que hauria de tenir entre 30 i 40 anys. Crec que es podria pensar en l’objectiu d’arribar a 1.000 membres amb una quota simbòlica per a menors de 35 anys.
Crec que caldria pensar a vestir un gran espai virtual sabadellenc amb la digitalització dels fons de la FBC, crec que caldria fer-ho alhora amb els fons de l’Arxiu Històric de Sabadell (AHS) i molt especialment el del Diari de Sabadell. En l’actualitat, seria més lògic avaluar l’AHS i la FBC per clics que per visites. De fet, paral·lelament, pel que fa als llibres proposaria una solució similar a la de la Biblioteca de Catalunya amb Google. És gratis.
Demanaria a l’Ajuntament una aportació econòmica considerable que permeti professionalitzar la direcció de l’entitat i digitalitzar en un temps raonable els fons. Sembla que la solució final és anar a l’antiga biblioteca i deixar els fons al carrer Indústria. Em sembla una solució provisional. La proposta que faig és que el Banc Sabadell –abans que en Josep Oliu no plegui– es plantegi construir un edifici per a la FBC a l’Eix Macià amb un soterrani per als arxius compactes i amb sales de reunions, sala d’actes i d’exposicions d’envergadura –com el nostre CCCB–. En aquest nou edifici es podrien cursar, a més, alguns màsters i postgraus de la UAB. Cal començar a pensar en gran. Si Oliu se’n va sense deixar res a la ciutat, que ho construeixi l’Ajuntament.
Josep Maria Benaul es presenta per fi a la direcció de la FBC, el que és estrany és que no ho hagués estat abans. Crec que la proposta de junta i de programa que ens fa és encertada i es mereix un vot de confiança. Haurà d’aprendre, però, a encaixar amb elegància quan li portin la contrària. Jo hi votaré a favor.
