Totes les ciutats grans tenen el mateix problema endèmic: els veïns dels barris més allunyats se senten menystinguts i discriminats pel centre de poder municipal. Trobaríem poques ciutats d’una certa mida on això no passi, i Sabadell no n’és una excepció. Tots els ajuntaments de la democràcia han tingut entre els seus objectius reduir les distàncies entre els barris, i en especial amb el centre, i cada un ho ha intentat a la seva manera. I per centre s’entén el Centre pròpiament dit, ampliat a la Creu Alta, Gràcia, i una mica de l’Eixample.
Hi ha molta gent de Ca n’Oriac, Can Deu o Torre-romeu que encara diu que “baixa a Sabadell” quan ha d’anar al centre a fer alguna gestió administrativa. Però per a ells la distància gran és quan veuen que el manteniment que es fa dels carrers i places dels seus barris i el que veuen quan “baixen a Sabadell” és molt diferent de la seva realitat diària. Aquest és el repte que hauran d’entomar els alcaldables que es presenten, i que avui ens expliquen les seves propostes. Cap d’ells té la fórmula màgica, però tots tenen clar que aquestes diferències no haurien d’existir. En alguna cosa estan tots d’acord. Segur que guanyi qui guanyi consensuaran les mesures a prendre, oi?
