La festa del foc ha tornat per sisena vegada a la ciutat. Des del passat divendres 5 d’abril, les colles de foc de Sabadell juntament amb les colles de bruixes, diables i dimonis d’altres territoris catalans, celebren units la festa del foc. Després del correfoc nocturn que va marcar l’inici de la celebració i els diversos tallers i espectacles infantils que s’han organitzat, arriba l’esdeveniment més esperat del Cebafoc: la “Invocació a la ceba de foc”.
De mica en mica, la plaça del Doctor Robert reuneix més gent esperant el gran l’espectacle de foc. A l’altra banda de la plaça, les colles de foc ultimen els detalls de les bèsties que prendran la plaça sabadellenca. Un drac ferotge, una bruixa a sobre d’una granota, l’esquelet quilomètric d’un drac i, per últim, la bèstia més tenebrosa i tradicional, un dimoni amb braços movibles. Tots preparats amb petards a les extremitats per demostrar la seva validesa a la plaça.
Com no pot ser d’altra forma, la invocació comença amb la crema de la ceba just sota el campanar de l’església. Els primers petards incendien la ceba mentre un foc blavós es conserva a dins d’aquesta i alguns opten per protegir i preservar el foc afegint paper o fustes seques. Ara si, és l’hora de la invocació.
Una per una, les bèsties que esperaven arraulides a l’altra banda de la plaça, entren amb decisió i alliberant tota la pólvora que guardaven en forma de foc. Les primeres guspires cauen de forma massiva sobre el públic que, confiat s’havia acostat massa i reculen ràpidament. Les bèsties giren sobre sí mateixes al ritme de les batucades que hi participen a la festa mentre altres participants de les colles de foc es distribueixen en grups per la plaça per a començar el cercle de foc.
Quan les bèsties es retiren a descansar, les colles Sentinelles d’Arkëmis i Bruixes del Nord ja estan preparades per la segona part de l’espectacle. Les Bruixes encenen les seves “escombres” i es llencen carrer avall envoltades de llum en una marxa alegre que baixa i torna a pujar per agafar més pólvora. Mentrestant, un altre grup nombrós de diables es reuneix al costat de la ceba i inicia la pluja de foc acompanyat d’altres membres que corren en cercles mentre giren sobre si mateixos. El foc és incessant i atreu cada cop a més gent que s’atreveix a incorporar-se al ball dels diables fent ús de barrets, jaquetes amb caputxes o mocadors. Nens i nenes onegen les seves capes abans d’entrar i compartir el ball dels correfocs amb els seus pares i mares vestits avui de diables.
El número final agrupa a totes les bèsties i tots els membres de les colles de foc en un únic punt de la plaça Dr Robert. Allà, les últimes restes de pólvora de la nit formen un núvol de llum i colors que envolta a tots els integrants fins que, per fi, s’apaguen les últimes guspires de foc.
Aquells que encara no han tingut prou, es queden a la plaça per a gaudir dels concerts de Banda Biruji i Dj OGT això si, amb la inconfusible olor de la pólvora.
