Publicitat
Ciutat

Saray Rodríguez, gitana: “Primer em jutjaven i després em coneixien”

Entrevista a Saray Rodríguez en el Dia Internacional del Poble Gitano

Saray Rodríguez / ÓSCAR ESPINOSA

És auxiliar d’infermeria, mediadora cultural i gitana. Trencant amb la història que socialment li havien predestinat, Saray Rodríguez va decidir estudiar per tenir un futur millor i demostrar que “ser gitana és totalment compatible” amb continuar els estudis postobligatoris. Dades de la Fundació del Secretariat Gitano assenyalen que entre un 1 i un 2% de la població gitana accedeix a estudis superiors.

Saray Rodríguez va ser una de les primeres gitanes sabadellenques a estudiar, ara ja fa vint anys. “Al principi, entre més de 300 alumnes, em vaig sentir molt sola i observada”, recorda. Eren habituals els xiuxiueigs, les mirades i els dits que l’assenyalaven. “Primer em jutjaven, després, si em donaven l’oportunitat, em coneixien i em valoraven”. Assegura que en l’àmbit laboral “ser dona i gitana m’obligava a justificar-me constantment, no es tractava d’esforçar-me per fer bé la meva feina, sinó demostrar que podia ser dona, gitana i bona professional”, critica.

Rodríguez no considera que haver estudiat sigui més extraordinari pel fet de ser gitana, tot i que reconeix que tant els seus companys com els amics del barri es mostraven sorpresos. “Y tu niña sigue estudiando con lo mayor que es? [tenia 16 anys], li preguntaven als meus pares”, riu. Però el suport familiar va ser cabdal per aconseguir que arribés on ella volia arribar.

Publicitat

Després d’anys representant el poble gitano, assegura que “el fet que la societat pensi que els gitanos no estudien és una concepció antiga”, però considera que la normalització no és notícia. “Com pot una ètnia marcar una personalitat o un futur?”, es pregunta Saray Rodríguez, al·legant que el poble gitano és heterogeni.

Judicis i prejudicis

Aquesta dona mostra la seva preocupació pel sistema educatiu actual i proposa habilitar més aules especials per fomentar els estudis als alumnes amb risc d’abandonament escolar. I considera de vital importància fomentar la convivència. “El meu fill gran no té clar si continuar estudiant, se sent desubicat i rep comentaris racistes”, lamenta Rodríguez. “Hem nascut amb aquesta etiqueta i haurem de viure amb ella, però demostrarem que no ens importa i que som persones com la resta”, conclou.

A Catalunya, actualment estudien graus universitaris aproximadament 200 persones d’ètnia gitana, una xifra que “ha crescut exponencialment aquests últims 20 anys”, explica Manuel Heredia, president de l’Associació Gitana de Sabadell.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top