MARC BASTÉ ALUJAS

L’any que Sabadell va recuperar el Diari

Demà, dimecres 10 d’abril, farà un any just de la primera edició de Diari de Sabadell a càrrec de Novapress Edicions. Ha estat un any extraordinàriament intens que va començar amb l’acord d’adquisició de la capçalera amb l’antiga propietat. La cosa no anava tant de finances com de projecte; per davant d’ofertes potser econòmicament més convenients, es van decantar per la que els vaog presentar perquè era l’única que segons ells garantia que Sabadell no es quedés sense diari. El projecte també incloïa escollir companys d’aventura. No volia socis capitalistes amb grans inversions i vocació de manar –això hauria estat perillós per a la independència i la sostenibilitat del nou Diari–; al contrari, necessitava un grup de socis minoritaris amb inversions i participacions petites, que donessin transversalitat al projecte i ajudessin a integrar el Diari al teixit cívic de la ciutat sense distorsionar el projecte que tenia al cap. Un grup que em permetés mantenir una participació àmpliament majoritària i autonomia de gestió. Gràcies a l’impuls inicial del Leo, tots ho van entendre. Que el Diari avui existeixi i ens permeti mirar el futur amb un cert optimisme és gràcies a la seva confiança.

En un temps rècord, vam seleccionar i posar en marxa la redacció més petita (però més entregada i il·lusionada) que mai hagi tingut el Diari de Sabadell. Amuntegats a la recepció de l’antic edifici del Diari (mentre no teníem llestes les noves oficines del carrer de les Valls), els pioners del nou Diari hi vam passar jornades inacabables. Esgotadores. El Pere, la Pilar, el Manel, el Jaume, el Lluís, l’Aleix, la Marta, el Xavi i jo mateix tancant edicions èpiques amb la Laura i la Neus –que feien números de dia i… corregien el diari de nit–. En aquells primers moments teníem dos objectius: la supervivència durant els primers mesos i la preparació del nou diari, el nou model editorial i el redisseny.

El que ha passat des del 26 de juny (la data que marcarà el naixement del nou Diari de Sabadell) m’omple d’orgull. Hem estat capaços de crear un producte editorial que ha tingut una acollida unànimement favorable. Hem situat el ciutadà al centre d’un periodisme que vol ser viu, innovador, sabadellenquista, analític i radicalment independent. Un periodisme que a poc a poc ha anat resituant el Diari al centre de l’escenari municipal. Amb molt esforç, molts encerts i també alguns errors (de tot se n’aprèn!) l’Albert Solé, el Miquel Àngel Luque i tota la redacció del Diari han creat un diari modern, amb personalitat i enamorat de Sabadell. Un diari que en només 6 mesos ha llançat els suplements ds.cases, ds.cotxes, ds.ataula i Família i nens, i que fins i tot ha rebut premis de periodisme, com el Premi Ramon Barnils que va guanyar un reportatge del P.J. Armengou.

Gràcies a aquest esforç, el Diari de Sabadell ha recuperat rellevància i també audiència, i molt significativament: hem tingut una mitjana de 27.598 lectors diaris del diari en paper durant el període octubre-desembre del 2018 (segons l’enquesta d’audiència de mitjans de Premsa Comarcal de Catalunya, desenvolupada per Infortècnia). Tenim també una base creixent de quasi 100.000 usuaris únics mensuals a la pàgina web, amb una mitjana diària de seguidors digitals de més de 6.200, i quasi 20.000 seguidors a les xarxes socials.

Des de la perspectiva del negoci tot ha anat com estava previst, o fins i tot millor (cosa que, si em permeteu, sempre és un petit miracle!). Hem pogut consolidar les vendes al quiosc, hem estabilitzat les subscripcions i hem reviscut les vendes de publicitat, gràcies al Jordi Morató i el seu equip, que han sabut explicar als anunciants que el Diari de Sabadell tornava a ser útil per als seus negocis. En ingressos, hem equilibrat els orígens i hem tancat l’any amb un 28% provinent de la venda als quioscs, un 22% de subscripcions i quasi un 50% de publicitat al diari i a la pàgina web, mantenint un equilibri sa entre els ingressos provinents dels lectors i els que venen de la publicitat.

Mirant enrere és innegable que no ho hem fet malament del tot, però els que em pateixen cada dia a la redacció saben que no n’hi ha prou. En el nostre món, aturar-se no és una opció: per garantir la sostenibilitat del Diari cal seguir treballant per enfrontar els reptes del sector amb una organització 100% digital i un enfocament de serveis. Hem d’augmentar el valor dels continguts de cara al lector, fent més profundes les arrels del nostre periodisme i més intensa la vinculació amb els lectors: hem d’atendre més i millor els barris, hem d’arribar a noves capes de lectors –més joves, més digitals–, i hem de seguir apostant pel sabadellenquisme i pel periodisme de serveis. Hem d’aconseguir que el Diari, en qualsevol dels seus formats i plataformes, sigui el referent imprescindible a la vida dels sabadellencs. Tenim moltes coses preparades i a punt de llançar… Com diuen els anglesos, stay tuned!

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top